entrada 582 (any 2)

Ahir em van citar a una reunió de treball, de fet cada cop que quedo amb aquest personatge no tinc clar on acabarem, així que a l’hora en qüestió estava en una parada d’autobús, va arribar uns minuts tard amb un somriure “Et ve de gust fer una excursió?” va dir tot just quan arribava l’autobús, aquest va obrir les seves portes i ell hi va pujar, “On va?” li va preguntar el xofer, ell va arrufar el nas contestant “Fi de trajecte... dos bitllets”, aquest personatge sempre té el do de sorprendre’m quan em cita i ahir no va ser menys, així que vam agafar seient i vam començar a parlar de les nostres coses, com ell diu “Si algú ens escolta segur que pensarà que estem bojos...”, amb tot, l’autobús es va anar omplint i la pressió dels cossos es va anar fent tan evident com la manca d’higiene dels presents... “Sort que aquest any no hi ha restriccions” va dir ell, “Ara ja tenim clar que la gent senzillament és una guarra” va concloure, vaig fer un recompte del personal allí present tot mirant el cartell de màxim aforament, el meu conegut va interrompre els meus pensaments “El problema és que el cartell parla de “persones”, i aquí senzillament hi ha “gent””, vaig riure obertament, en una de les parades va pujar una dona embarassada que se’ns va acostar mirant al meu conegut, aquest un xic nerviós em va preguntar si passava res “No, senzillament vol que li cedeixis el seient...”, “I això?, està malalta?” va respondre ell tot mirant-me, es va girar i abans que comencés a fer preguntes sobre el seu estat de salut li vaig dir “És una convenció social que no admet discussió...”, “Ahh!” va respondre ell tot aixecant-se i cedint la cadira mirant com l’embarassada li prenia el seu seient i sense entendre massa bé el motiu, jo també em vaig aixecar cedit el meu seient a una dona de certa edat “Una altra convenció....” “Si, una altra estúpida convenció...”, ell em va mirar somrient “Ja t’he dit que això seria divertit!”, un putu nen amb sabates noves, o un idiota amb un llapis amb mina infinita... vam seguir parlant de negocis tot veient com el nostre espai vital anava cada cop disminuint gràcies a la invasió de Xonis i Juantxis que anaven apropiant-se de l’autobús, el vaig veure centrat en una parella de Xonis que estaven parlant i no vaig poder més que escoltar la conversa “Veus, ara només vull un home bo i sincer” li deia una a l’altre que anava fent que si amb el cap, aleshores van caure en el pobre imbècil que les mirava bavejant des de la distància i la que havia parlat es va moure per tal que subnormal tingués una visió un xic millor del seu pit... suposo que els atributs “ric” i “ben plantant” es sobreentenien quan havia dit lo de “bo” i “sincer”..., el meu conegut ho mirava tot amb una brillantor als ulls, “Saps, els humans en el fons són increïbles...” em va dir, “En qualsevol altre lloc hauries de pagar per veure un circ com aquest i ja veus, nosaltres el tenim de franc pagant només un senzill bitllet d’autobús, així que això és el que diuen “realitat”, i no tenen els collons d’acabar amb la seva existència veient-se condemnats a patir una vida com aquesta?”... “Mira, no crec que hagin conegut res millor” li vaig dir tot sorprenent-me del meu intent de justificar l’injustificable, ell em va mirar divertit “I no crec que puguin arribar a conèixer res de millor... però saps, crec que és millor així... no tothom està preparat per a tot”, vam esperar arribar a la darrera parada i vam baixar de l’autobús, ell em va mirar dient-me “Va, et convido a roba nova, no sigui que el tuf se’ns quedi a la pell... i no em diràs que no ha estat... diferent!” va dir mentre m’agafava del braç “I després seguirem amb els negocis vampir, sempre és un plaer fer negocis amb tu...”