entrada 580 (any 2)

Ahir em van convidar a estrenar un nou local de tapes i altres plats, senzillament brutal la capacitat que té un local de cridar al personal amb el senzill reclam de ser “nou”, una cua al carrer tot esperant per tenir taula i el més divertit del tema és que cap dels presents en tenia la més mínima idea de si realment es menjava bé (una altra de les coses que em fan divertir dels humans...), doncs res, un cop dins va venir la disbauxa de demanar les tapes, i aleshores es va produir un altre d’aquells fets dignes de menció, la majoria (i entenent com a majoria aquells que mengen qualsevol merda), comencen a demanar tapes sense ni tan sols preguntar el parer de la minoria (per això són majoria), així que la minoria coneixedora que al final el tema acabarà en que tothom pagarà per igual sense dependre del dispendi, de la quantitat o dels plats que es mengin van intentant colar aquelles tapes que els hi agraden, a vegades amb sort i a vegades amb la negació de la majoria el que fa que la minoria encara mengi menys i acabi amb més mala llet (perquè després diguin que les majories són tontes), doncs res, un cop demanades les tapes comencen a arribar i aleshores es produeix un altre fet, la majoria menjarà de totes les tapes, és a dir, de les que “ells” han demanant i de les “la minoria” ha demanat sense respectar el fet que aquesta no menjarà de bona part de la resta dels plats, i si la minoria té per bo queixar-se ja us podeu imaginar com acabarà el tema... així que amb una mica de sort la minoria escoltarà allò de: “Va, deixa-li un xic al plat que el tarat aquest no menjarà res més...”, tarat... tarat... tarat..., m’agrada la paraula i més quan la majoria conclou que si no entens el que diuen ets un tarat i que si ells no entenen el que tu dius doncs senzillament també ets un tarat... suposo que el tema aquest de les tapes es pot aplicar en forces altres assumptes de la vida i no tan banals com el senzill fet de discutir si calia o no demanar els calamars a la romana “perquè el tarat” ha demanat uns calamars a la planxa... però bé, els segles i l’estupidesa humana fan que les coses siguin més senzilles, el proper cop que us passi una cosa així podeu: a) dir que teniu una al•lèrgia alimentària (amb cara de pena), i ja veureu com us deixen demanar el que us roti i a més tot i els ulls d’enveja no us tocaran el plat... o b) senzillament aixecar-vos anar a una altra taula amb els comensals que tinguin bon gust i fer taules separades, segurament no us perdreu res i dinareu més a gust com a “bons tarats” que sou... si és que el que no es conforma és perquè no vol, però és clar tothom ha d’acceptar aquests actes de sociabilització via tapeïtzació tot assumint que els gustos culinaris diferenciats s’han de sotmetre als gustos culinaris majoritaris i que si un els vol mantenir doncs de puta pena per a un, que ja ni aquests ens deixen mantenir, això si, del teu plat menjaran i res et deixaran.... i després encara diran que estàs molt callat i que menges ràpid, collons!! com per donar oportunitats als buitremics!!...