entrada 577 (any 2)

Ahir nit de copes, i les constel·lacions, alineacions astrals, catxondeig del Deus o qualsevol altre tonteria que hi vulgueu afegir van fer que el grupet es dividís entre els idiotes i els més idiotes per aguantar els primers, ahir vaig tenir d'escoltar com el Ohkguais es queixaven que aquest any de vacances més aviat poques, tot criticant al sistema que després d'un any de dur treball no es poguessin permetre ni unes setmanes (ull, a la paraula, no dies, sinó setmanes) de vacances, i a més tot escoltant que pels angelets si un no es passa més de vuit hores en un avió i fa milers i milers de kilòmetres no fa vacances ja que com a molt senzillament fa una “escapadeta”, epsss, això no serveix si un va a Eivissa, ja que Eivissa sempre són vacances si s'hi està un mes, per menys temps senzillament és una “matada” com deien ells, i la gràcia del tema és que parlant amb ells i escoltant la quantitat de llocs on han estat un és pregunta, però han tingut temps de veure tot el que diuen que han vist?, jo com a vampir he necessitat d'existències senceres per conèixer mínimament un país i la gent que allí hi viu, així que se'm foten els pels com escàrpies quan escolto que uns animalons amb vuit dies diuen que han estat als estats units i es queden tan amples (i jo em pregunto que han vist en vuit dies?), o d'altres que han estat en illes paradisíaques d'on no han sortit del seu megaxuli resort, ja que el que hi hagués fora del resort de poc els hi podia servir i a més, per veure pobres ja tenen el seu país (paraules textuals del premi mngerAu de la nit...), estava apunt d'aixecar-me i excusar la meva sortida d'aquell circ quan es va començar a escoltar...

God bless us everyone

We're a broken people living under loaded gun

And it can't be outfoght

It can't be outdone

It can't out matched

It can't be outrun

No

Collons, si que van ràpids a trobar les cançons vaig pensar mentre veia al DJ que em somreia, una de les presents va arrufar le nas tot queixant-se de la música, ja que per ella només la música electrònica era bona, l'única uqe la feia sentir “viva”, vaig estar a punt de dir-li que es llepés els ditets i els fotés en un endoll per sentir-se viva si tan li anava el rotllo elèctric, però vaig decidir demanar una nova copa va ser aleshores quan un dels presents va agafar aire i va dir-li a la premi mngerAg de la nit “Uns pits força bonics... tot i que el problema de la cirurgia és que els fan tots pel mateix patró...”, vaig parar d'assaborir la copa tot mirant la personatge, em va forçar un somriure i la tipa va contratacar “I ta puta mare que tal?”, ohhhh, allò ja era artilleria pesada... el tipus va somriure i va respondre “Crec que la frase correcta hauria de ser: I la teva mare puta, què tal?... els adjectius concorden amb el substantiu en genere i nombre i acostumen a anar-hi darrera, com a... una noia tetona, o... una noia tetona i gilipolles... el dia que us puguin operar els pits i la intel·ligència els homes estarem perduts...”, la tipa va obrir la boca però la premi mngerCu de la nit la va fer callar, aquell no era el terreny dels palmitos ni de la carn, era el terreny on elles no hi tenien res a fer, de fet la revista Cuore no acostuma a donar lliçons de com respondre davant aquestes converses, suposo que entre altres motius perquè qui llegeix aquestes revistes no té capacitat retentiva de text i només la té (si en té) d'imatges..., pels altaveus s'escoltava...

God save us everyone,

Will we burn inside the fires of a thousand suns?

For the sins of our hand

The sins of our tongue

The sins of our father

The sins of our young

No

El tipus es va aixecar tot excusant-se i va anar cap als serveis, al passar pel meu costat va topar amb la meva espatlla i em va deixar caure a cau d'orella...
“I'm always outnumbered, but never outmanned”... vaig somriure tot pensant que la nit igual portava a algú a qui si que valia la pena donar-li una oportunitat...