La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell
diumenge, 1 d’agost del 2010
entrada 571 (any 2)
Avui m'han comentat una cosa que m'ha fet somriure, i això en un diumenge com aquest ja val el seu pes en or, semblaria ser que una cadena de televisió ha decidit crear un nou canal de televisió (via TDT) destinat només al públic masculí, i més exactament als joves, el meu instint m'ha fet qüestionar com era que les erices cabrejades no s'havien aixecat en peu de guerra i havien desenterrat la destral de guerra (bé, em sembla que ja ni l'enterren aquestes), doncs bé, després de fer algunes preguntes més o menys directes m'ho han explicat, semblaria ser que els tipus del canal en qüestió van fer primer un canal (que encara rutlla), destinat només a les dones i ara han fet el dels homes, i m'ha fet gràcia que en plena guerra pro igualtat una cadena de televisió faci (bé, que faci no, sinó més aviat que ho digui sense miraments el fet de separar les seves audiències de manera tan clara), i la resposta de les erices?, doncs bé, segons elles, tenir un canal només destinat a dones era una fita més en la seva guerra per la igualtat i recuperar l'espai perdut (tot i que fos en detriment del possible públic masculí), i el fet que ara hi hagi un canal només per homes?, doncs bé, això ja era més pelut, ja que segons elles era una demostració més que la societat encara és masclista i no integradora i no s'estaran d'analitzar si demanen que el prohibeixin, controlar el que s'emetrà, pupil·lar-lo o directament demanar un segon canal només pel públic femení... i que voleu que us digui aquesta forma de veure el mon m'ha fet gràcia, a mi i al pobre Joan que va patir un accident de trànsit no fa massa i com ell diu no es pot queixar, ja que ha passat de ser un “bípede”, a ser un “quatricicle”, i com continua dient, ha passat de la potència unianimal a la bianimal en algunes ocasions, i és que qui no es conforma (o enganya), és senzillament perquè no vol... ahir després d'un sopar i una sortida una de les persones que van assistir-hi i que és d'un altre país on tot està molt més encartonat, em comentava que havia estat pensant força en nosaltres abans de venir per les notícies de crisis i països que ho estaven passant malament, el vaig mirar i senzillament li vaig dir “Mira, mentre surti el sol cada dia ja ens val...”, ell em va mirar i després d'intentar entendre aquestes paraules va dibuixar un somriure, un somriure de borratxo que no acaba d'entendre el que li han dit però que té clar que val la pena recordar-ho, aquest matí mentre m'acomiadava d'ell que tornava al seu país em deia rient: “Avui m'ha trucat el meu cap tot dient-me que m'esperen la propera setmana i que els mercats no són massa receptius als nous productes, i saps?, li he dit que mentre surti el sol ja ens val... doncs no t'ho creuràs, l'he sentit riure i m'ha dit que aquella era precisament l'aptitud que esperava dels seus treballadors...”, diuen que les paraules poden canviar la gent, ara bé, el que canvia la gent és senzillament la gent mateixa, les paraules només són els catalitzadors dels canvis, perquè la voluntat de canvi sempre està present en la gent, i és aquesta la que decideix activar-la o no...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Sembla una frase molt optimista aquesta...en el fons és cert,són les paraules i els seus portadors qui ens fan canviar.Encara que n'hi ha cada un que diu cada bajanada...^^
Umm, ja vec que no m'he explicat.... les paraules no ens fan canviar, som nosaltres els que decidim canviar amb les paraules, les paraules si no volem canviar senzillament ens llisquem com les llàgrimes sota la pluja.... i aleshores només resta morir...
Publica un comentari a l'entrada