entrada 431-2 (any 2)

Ahir per la nit estava convidat a una transgeneracional night meeting, és a dir, una barreja de vells (més ben dit vells verds) amb jovenetes i de velles (perdò cougar girls, que no velles verdes) amb jovenets, es suposa que els vells intenten vendre coneixements i experiència i els jovenets ofereixen cossos i ganes a canvi, no sé qui hi guanya o hi perd més en aquest intercanvi... amb tot em van demanar que hi portés la música, més que res per que l'amfitrió es va passar la tarda cercant la beguda del moment el “Yxaiio” dels collons... com que tampoc estava massa inspirat i la tarda havia anat passant escoltant música a duo amb una altra persona, música que havia de quedar només entre nosaltres dos, vaig aprofitar una llista que algú ja havia fet i fins i tot barrejat (si és que hi ha gent força eficient i servicial), i si voleu que us sigui sincers les coneixia totes i tenia clar que seria un cop segur, molt possiblement per algunes orelles verges podria molestar en algun moment però per la gran majoria serien més que acceptables... us en deixo algunes a continuació per si voleu passar una bona tarda de diumenge, o no...:

cançó 1
cançó 2
cançó 3
cançó 4
cançó 5
cançó 6
cançó 7
cançó 8
cançó 9
cançó 10
cançó 11
cançó 12
cançó 13
cançó 14

Estava per (la veritat no tinc clar si era la quarta o el cinquena) copa del tiet Jack quan vaig sortir a la terrassa, al passar per la porta vaig escoltar a un grupet fent-se les solidàries parlant del darrer terratrèmol, i una ve fer l'observació del segle “Veieu, si hi hagués un Deu, això no hauria de passar!”, l'aire en la cara i les paraules d'aquella subnormal me'n van portar unes altres “Jo no creo destins o futurs, són ells qui se'ls fan, és estúpid culpar-me pel dolent que feu o agrair-me lo bo que us passa...”, Deu molt possiblement existeix, però el seu sentit de l'humor se us escapa de la vostra comprensió, sinó com entendre que algú deixi un missatge en un text i milers d'anys després encara ningú l'hagi interpretat (i no, no parlo de la Bíblia, els que tinguin algun senzill coneixement ja ho hauran entès); vaig recordar, jo hi era el 12 de juliol a Bratunac, jo vaig veure un dels actes més infames i mostra de cobardia que us pogueu imaginar, jo vaig veure com vendre ànimes a canvi de llibertat esdevenia el negoci del dia, vaig veure la felicitat en la cara dels botxins i la tranquil·litat en la dels covards, i encara avui em pregunto si poden dormir tranquils, i allí mentre en Mladic i en Karremans pactaven sobre el futur de molts el vaig veure, entre les tropes, mirant-ho tot somrient i amb curiositat, m'hi vaig acostar: “Vaja, no pensava que no te'n recordaves ja d'aquestes terres?”, em va mirar sorprès després va dibuixar un somriure i em va pinçar la galta “Saps, no t'he fet tal com ets, però si el que eres, i a vegades em pregunto si em vaig conformar massa aviat amb el que vaig aconseguir, veient a criatures com tu”, “M'ho prendre com un afalagament, amb tot, suposo que no deixaràs que això acabi així?”, ell va tornar a somriure “I perquè no?, mira segurament tots creuen que acabaran en un lloc millor i que els espera un futur millor, que hi ha de dolent en accelerar-lis aquest futur, i no entenc el teu interès per ells, t'estàs assegurant tanta sang que ni tu te la podràs acabar, a més... jo no creo destins o futurs, són ells qui se'ls fan, és estúpid culpar-me pel dolent que feu o agrair-me lo bo que us passa...”, “Ja vec, tu vens a divertir-te en aquest zoo i a veure com acaba tot...” ell va tornar a riure fent que fóssim el centre de totes les mirades “Tens un sentit de l'humor força peculiar, i mira, fet i fotut tothom té dret a unes vacances, no?”, la resta és força desconeguda (perquè mai arribareu a conèixer el que hi va passar)... ho estava recordant, tot intentant que el passat no m'amargués el bourbon present quan vaig escoltar a algú a la meva esquena: “Saps, pensava que els vells ja passàveu del Benedetti, i a més tens uns gustos musicals un xic...” “Rars, per la meva edat?” vaig contestar mentre em girava...