entrada 404-2 (any 2)

Avui fent el cafè he observat com un conegut estava capficat, m’hi he acostat i aixecant la mirada m’ha dit amb un somriure: “Tu en tens la culpa!”, fa força temps que vam discutir una teoria que tinc i que fins i tot vaig escriure en aquest blog, aquesta teoria ve a dir que si podem triar en totes les ocasions la millor persona amb qui estar els humans acabaríeu per no casar-vos, i que el fet de casar-se no és quedar-se amb la millor, sinó amb aquella que té una millor mitjana (bé, n’hi ha que es casen amb la que poden, i aquests no compten en la teoria...), així doncs, si per cada activitat que un faci pogués tenir la companya perfecta, és a dir: vaig al cinema amb la millor noia per anar-hi, algú que n’entén i que té gustos semblants als meus, si vaig a sopar puc portar-ne una altra que és amb la que millor m’ho passo a taula, si vull sexe, òbviament en tinc una altra que és la millor en aquest terreny, i així per totes les activitats que us pugueu pensar... bé, i per no ser desconsiderat aquesta teoria també la podeu aplicar a les fèmines que també tenen els seus drets... doncs bé, aquest va deixar la seva parenta i va decidir aplicar el que jo deia, el seus esforços li ha costat però ara ho té, i elles contentes, així que el tipus em deia que mai havia estat tan feliç com en l’actualitat, tot i que tenia una pregunta a la que no hi trobava resposta, ja que si elles eren les que donaven resposta de forma òptima a cada una de les seves necessitats, que era ell per elles?, a quina necessitat donava resposta?, no he pogut més que deixar escapar un somriure... “Vaja, totes les preguntes fossin com aquesta, doncs bé company, entre tots els homes del fotut mon tu ets aquell qui millor els hi paga el temps que passen amb tu...”, ell m’ha mirat canviant de cara i finalment ha deixat escapar també un somriure “Ostres, ara que ho dius... doncs igual si, mira que m’has tret un pes de sobre... com deia el meu avi tot el que té un preu no té massa valor...”, així doncs, ell ha continuat feliç demostrant que la teoria és certa, bé, fet i fotut no he trobat encara a ningú que la negui, com a molt alguna que diu “Si això fos cert, amb tu tampoc hi estaria sempre”, però és clar, això en lloc de molestar-me no fa més que reforçar la correcció de la mateixa...