La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

divendres, 26 de febrer del 2010

entrada 429 (any 2)

La Clara va entrar al centre comercial tot mirant les restes de les rebaixes, i les despistades que encara esperaven trobar alguna ganga o saldo entre el que hi quedava, de fet veient-les i observant les seves parelles amagades i intentant evitar la vergonya aliena no va poder més que somriure al pensar que dones com aquelles nascudes i marcades sota la cultura del saldo no deixaven de tenir també saldos com a parella, va pujar les escales deixant l’ascensor i les escales automàtiques per aquelles dones que es cansen tant al gimnàs que després no poden ni pujar unes poques escales, en el primer pis es va aturar, se’l coneixia quasi tan bé com el seu cos, l’havia recorregut forces vegades, tota una planta dedicada a elles, bé a elles i a algun que altre voyeur que es perdia entre els passadissos tot esperant l’oportunitat per veure algun centímetre d’anatomia prohibit, va anar directament a la secció de roba interior, aquella tarda tenia el capritx de regalar-se alguna cossa (el seu pare havia estat força generós amb la setmanada, tot i que ella no tenia massa clar el motiu...), i a més com li havien dit una vegada: “Mai molta roba interior és massa...”, frase que ella com a bona minyona havia fet seva, va escollir diferents modelets i es va dirigir als provadors, estava provant-se el tercer conjunt quan va escoltar renegar al provador del costat, va obrir un xic la porta i si... definitivament hi havia algú amb problemes, va somriure obrint la porta i desitjant que el voyeur no estigués massa lluny, va trucar a la porta tot demanant si necessitaven ajuda, després d’un silenci, la porta es va obrir, i la Clara la va veure, una noia que no aixecaria els vint anys, amb una llarga melena negra com la nit i uns ulls blaus com el mar, va començar a dir quelcom, però va callar i girant-se li va ensenyar el desastre, la noia s’havia provat un conjunt amb forces gafets i alguns li havien agafat els cabells, la Clara es va oferir a salvar els que pogués tot començant a desfer els gafets i alliberant els cabells, va rosar l’esquena de la noia notant la seva pella suau i com se li eriçaven els pocs pels que hi tenia, va decidir ser dolenta deixant anar un buf, que va fer saltar a la desconeguda, la Clara tot excusant-se va acabar de descordar-li la peça, la noia alliberada es va girar deixant tots els seus pits a la vista de la Clara per agrair-li el favor, eren perfectes ni grans ni petits, però va ser al baixar la mirada que la Clara va quedar encara més sorpresa, la noia al sentir-se observada va fer un gest per tapar-se, la Clara li ho va impedir mentre li posava un dit als llavis, es va acotxar quedant davant les seves calces, amb un somriure les va baixar i la va veure, una bona polla per una noia, sens dubte va pensar.... va obrir la boca començant-la a mamar tot lamentant que deixaria perdudes les bragues que portava, amb tot eren les que més li havien agradat i li diria a la dependenta que se les emportava posades...

4 comentaris:

Srta. Tiquismiquis ha dit...

En els provadors de roba interior sempre hi ha sopreses ;P.. aisss No seria voste el voyeur que casualment passava per allá oi?

maria ha dit...

Això sona a fantasia sexual masculina...^-^.
No hi ha res millor que una bona història per escalfar un cor fred,fred.^^

Pippicalzaslargas ha dit...

Sempre hi han sorpreses, el que no sempre son del tot bones

Molon labe ha dit...

Estimada Srta. Tikis, cada dia em coneix millor vostè... i pensi que només ho feia per si neessitaven una opinió vampírica...

Apreciada Maria, ara dubto si vostè té tan de masculí com per reconèixer una fantasi sexual masculina... ais, ais...

Benvolguda Aliena, l'important es trobar-se amb les bones ;)