entrada 428 (any 2)

Hi ha treballs i treballs, ahir ho estava discutint, n’hi ha de forces senzills i d’altres un xic més liats i que a més a la mínima que et descuides et poden fer perdre el poc contacte que et queda amb la realitat, i tot comentant les darreres notícies en vam trobar alguns casos, per exemple: si ets un terrorista la teva feina és força senzilla, cercar un lloc on hi hagi força gent i de fet tan te fot si són militars o civils, homes, dones o nens, bé, molt possiblement preferiràs un lloc amb dones i nens (ven més a la televisió), i tampoc et preocuparàs si hi ha algú del teu bàndol o amb les teves creences, fet i fotut si passa així, primer el tipus és tonto de ser-hi i res a patir, ja que tindrà un regal diví que li farà la seva nova existència molt més plaentera que la que té actualment, així que un es planta al mig de tota aquella gent que esta gaudint del dia, de la seva família, de tot el que tenen i el que creuen que podran continuar tenint, i després de recitar alguna pregària que ens hauria de fer sentir-nos millor, pitgem el detonador, o algú ho farà per nosaltres, no sigui que ens ho repensem en el darrer moment, i... voila, ja tenim un altre achmed i l’infern sobre la terra, una feina fàcil no em direu, i que a més molts valoren i trobaran motius per justificar... després tenim el pobre tipus que està en mig d’una guerra que no entén a qui li han ordenat que avanci per una carretera plena de sots i pols i on a cada metre hi pot haver una mina, això sense comptar els individus que et miren des de la vorera i que no tens massa clar si et saluden o t’estan apuntant amb un fusell... de sobte et comuniquen que a uns metres davant teu tens un grup de rebels i que venen en la teva direcció, tu saps que tens més potència de foc, que tens millor equipament i que estàs millor informat, així que dones les ordres, et pares i prepares una bona festa de benvinguda, quan el veus i els avises (delatant la teva posició), de que es detinguin i no facin res, els veus parar i començar a sortir corrents dels camions, si aconsegueixen desplegar-se la cosa es posarà lletja i per acabar d’arrodonir-ho recordes a tots els pastorets i fills de puta que has deixat rere teu en la carretera, saps que no tens homes suficients per guardar dos fronts, i que tampoc ets tan important com per si les cosses es posen lletges t’enviïn cobertura aèria immediatament, així que agafes aire i dones les ordres, tres putes i senzilles lletres (bé segur que van ser quatre), “foc” i de nou l’infern sobre la terra, segur que va durar poc, és el que tenen les forces entrenades, com deia aquell: “Doneu ciència i tecnologia a un animalet i no obtindreu un animalet civilitzat, sinó un animalet eficient”, un cop acabat t’hi acostes i descobreixes amb sorpresa que el convoi de rebles no era més que un grup de civils amb alguns rebels que els feien servir d’escut humà, però fet i fotut i amb tots mort, qui sap diferenciar un putu rebel d’un putu civil... i aleshores saps que l’has cagat, aquesta notícia sortirà a tots els mitjans de televisió, igual com l’atemptat del terrorista, amb la diferència que el terrorista mentre gaudeix d’una mamada per part d’una de les verges promeses en el seu paradís, el militar gaudirà d’una comissió d’investigació que el pot abocar a un consell de guerra...