entrada 417 (any 2)

Ahir vaig sortir a donar un vol, sempre m’ha agradat el carnaval, i de fet considerant que vaig disfressat tot l’any d’humà un dia més no farà mal... estava fent una copa en un local quan el vaig veure arribar, l’Ignasi és un conegut que exerceix amb bastanta bona sort la professió d’Hipócrates, de fet hi té la mà trencada, podria ser un gran especialista però és massa modest per acceptar aquest fet i es conforma en ser un metge generalista senzillament genial, de fet mols “col•legues” li envien malalts que els especialistes no saben diagnosticar perquè hi doni una primera opinió, doncs bé, se’m va acostar, va demanar una copa i després de deixar-me sorprès al veure-se-la d’un sol glop i demanar-ne un altre em va clavar la mirada: “Podem parlar?”, el conec força bé, de fet ell té una lleugera sospita de la meva naturalesa i tot i que la seva raó i estudis, em fan un fantasma o quelcom que no hauria d’existir per a ell, ell ho aprofita per no preguntar, de fet qui espera que un fantasma o quelcom que no existeix doni cap resposta, el vaig agafar del braç i el vaig portar a un lloc més tranquil: “Tu diràs?” em feia gràcia que algú amb qui no havia tingut massa confiança i amb qui les converses no deixaven de ser socialment correctes, m’assaltés una nit com aquella i comencés d’aquella manera, ell va agafar aire mentre tornava a castigar la copa: “Mira, sé que no és possible i que no em creuràs, però suposo que si algú pot saber quelcom de l’impossible ets tu... veuràs l’altre dia estava al llit amb la meva dona, ella portava una estona dormint jo estava donant voltes a un cas quan vaig escoltar que ella em deia “hola”, saps, no li vaig fer massa cas, però ella va seguir “Estàs despert?”, li vaig dir que si, i aleshores vaig notar les seves mans al meu cos, se’m va tirar literalment al damunt dient “No vols aprofitar el cos de la teva dona?”, mira no et negaré que em va fer gràcia, tot i que va fer coses, que, que, bé, que cony, que no havia fet mai... l’endemà quan li vaig insinuar el que havia passat, ella se’m va quedar mirant tot dient que, que bé m’ho havia passat en el somni, perquè ella no havia fet res de tot allò..., a la nit següent, tot anava normal, ella estava dormint, estava a punt de caure-hi jo també quan ho vaig tornar a escoltar “Hola”, i ja et pots imaginar com va acabar el tema, vaig intentar despertar a la meva dona mentre ho fèiem, i ella va dir “No voldràs que la tallada de la puta de la teva dona es desperti i et deixi a mitges oi?”, et juro que no era la seva veu ni la mirada de l’Irene, t’ho juro!, mira sóc metge i vaig pensar en el que podria estar passant, des de una senzilla crisi, a problemes de personalitat fins i tot un tumor!, la nit següent vaig barrejar un tranquil•litzant amb la beguda del sopar, ja que volia una nit de pau per poder-hi pensar, quan es va quedar dormida, vaig aixecar-me i vaig anar al despatx a revisar documentació i la resposta a correus que havia enviat a alguns col•legues, vaig escoltar un soroll i al aixecar la mirada la vaig veure a la porta del despatx: “Vaja, ets dolentot ho saps?, mira que drogar-la... això ens dóna més llibertat a nosaltres” va dir amb un somriure, i em va follar allí mateix!, l’Irene no ho hagués fet mai, al final vaig agafar forces suficients i li vaig preguntar qui era, ella senzillament va somriure i em va dir: “No crec que t’agradi saber-ho, però per la teva tranquil•litat pots continuar creient que sóc la puta de la teva dona”, no vaig poder més i li vaig donar una bufetada, mai havia pegat a la meva dona!, ella em va mirar tocant-se la galta i passant la llengua pel llavi... “Ummm, vec que ens comencem a entendre” em va dir mentre em tornava a follar”, l’Ignasi va acabar la copa i em va mirar “Com un llum, no?, estic com un llum”, vaig somriure mentre demanava dues copes més... “Et recomano que per la teva salut mental et creguis que estàs com un llum, per la teva salut física et recomano que vagis a fer algun curset uns dies, i de la teva dona, bé, de la teva dona ja miraré que hi puc fer... suposo que no tot els dies un té el permís del marit per follar-se a la seva dona...”, l’Ignasi va acotxar el cap mentre es prenia la quarta copa de la nit “I jo que a vegades desitjava que l’Irene fos un xic més llençada...”, fa temps un grec va dir: “Vigileu amb el que desitgeu, no per no obtenir-ho sinó per si algun cas us és concedit...”