La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dilluns, 15 de febrer del 2010

entrada 418 (any 2)

Deu va castigar als homes per la seva supèrbia creant tots els idiomes del mon, per tal d'evitar que s'entenguessin (per als més espavilats, a causa de la Torre de Babel... de res), i suposo que per acabar de partir-se el cul va fer després que tot i parlar el mateix idioma a vegades ni així s'entenguin, i suposo que al final el mon ha quedat dividit entre aquells que són capaços d'empassar-se sèries com Glee i la resta... ahir vaig sortir, després de l'exitosa nit de sant valentí quedava la nit de consolació per la resta, i el que no entenc és que si hi ha tantes parelles felices, com és que ahir els que buscaven eren força més nombrosos que els que havien trobat la nit anterior, i fins i tot i entre les ombres vaig veure a alguns dels que la nit anterior havien promès amor etern, cercant a algú a qui prometre sexe etern (ja sé sap que les promeses estan fetes per ser trencades en el cas dels humans), vaig entrar al local, el Fito estava donant un clar pronòstic de com anava el tema, possiblement quan més gent junta hi ha, més gent sola s'hi pot veure, vaig prendre lloc a la barra, vaig saludar a la cambrera qui té una lluna a la que veritablement se li veu el melic... després de la segona copa vaig deixar perdre la vista pel bar, no vaig poder amagar els somriures, suposo que per a qualsevol no deixava de ser un tipus estrany dibuixant somriures tot sol, vaja un veritable subnormal, ara bé, com que les definicions són allò que nosaltres omplim amb el que pensem jo senzillament em considerava un oient de la vida nocturna... a prop de la pista un tipus que després d'entrar a una piba que estava forces lligues per damunt de la seva i de pagar un parell de rondes a la tipa i a totes les amigues, li deixava el seu mòbil per quedar l'endemà ja que la noia li deia que havien de marxar, ell s'acomiadava amb un “fins demà” i ella amb un “quin descans!”, a l'altre costat hi havia una parelleta ella estava mirant al noi tota perduda entre les seves paraules, ella escoltava “t'estimo” i ell pensava “d'aquesta nit no passa que et filmo mentre me la xupes...”, un xic més enllà hi havia dues amigues, la que tenia més aprop pensava “no sé si dir-li” tot mirant l'amiga, aquesta en canvi pensava “quin gust tindran el seus llavis...”, a la pista hi havia un dels guaperes del local ballant davant un grupet de directament lletges, aquestes babejant i amb les calces molles, mentre ell s'anava girant i rient amb els seus amics de que fàcil que era enganyar a les necessitades, de fet ja ho diuen que no hi ha més crèdul que aquell que vol creure... total la nit té aquestes coses, els desitjos d'uns no acostumen a ser els dels altres, i tota bona intenció té la seva mala intenció just al costat, com deia el poeta: “quan més rodejat de persones estic és quan més sol em trobo, perquè ser com sóc, em fa precisament diferents a ells i aquesta diferència que m'hauria de complaure em castiga a estar trist pel fet de tenir de viure sol”... fins i tot vaig enxampar a una parella aprop meu, la noia li estava explicant els problemes que tenia a la feina i la seva parella anava fent que si tres vegades, un “ah si?” a la quarta per després dos més que si i un no a la setena per tal de no seguir un ritme massa fàcil de preveure, tot i això el que pensava era quelcom força diferent, vaig anar cap al bany, no em va caldre esperar per veure'l entrar, com a tot reprimit amagat en l'armari no va voler malgastar el temps, tirant'se-m a sobre, vaig obrir la porta del lavabo i hi vam entrar, va començar a desfer-me els pantalons, notava la seva ma prop de la meva polla, el vaig mirar i ell va somriure, salvat per la mossegada... els ullals es van clavar en el seu coll, no ho va entendre ni falta que li feia, suposo que es delia per morir de plaer amb un noi, doncs només se li compliria la meitat del desig, aquella nit només moriria, el vaig deixar al lavabo tot sortint i avisant que el passessin a recollir, un cop fora em vaig acomiadar de la cambrera, veient com la lluna que ensenyava el melic plorava una gota de sang... (abans de preguntes.... la lluna que ensenyava el melic era un tatuatge que la Sònia té al voltant del melic d'una lluna, i la gota de sang és un piercing amb un rubí que algú li va donar, i no us interessa ni us penso explicar com se'l va guanyar...)

Para para para para para q quererte tanto??
Si después después, si después te vas
Para para para para para q quererte tanto??
Si después después, si después te vas…

Y a tu corazon que se ha olvidado
Dile que recuerde lo que soy
Que tengo el querer
Que tengo el llanto
Y que te cante la negra flor
Huesos de los besos enterrados
Toda la tristeza en un monton
Y entre tanto amor desordenado
Se confunden penas y perdon

Para para para para para que quererte tanto??
Si después después, si después te vas
Para para para para para que quererte tanto??
Si después después, si después te vas…

Soy el sueño q te sueña
Y en mi sueños tu eres una flor entre mil ramas secas
Pero el demonio siempre me despierta
Y te alejas otra vez

Para para para para para que quererte tanto??
Si después después, si después te vas
Para para para para para que quererte tanto??
Si después después, si después te vas…
Si después después, si después te vas…

2 comentaris:

maria ha dit...

Per què costa tan d'entendre'ns?

(http://www.youtube.com/watch?v=c2NDZ_upYKk&feature=related)

Molon labe ha dit...

Perquè tothom vol entendre el que vol apreciada Maria, i no allò que és...