La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

divendres, 12 de febrer del 2010

entrada 415 (any 2)

La Clara va sortir de casa (vaja casualitat de nom...), com cada dia va agafar l’autobús per fer el seu viatge diari de casa a la facultat, va pujar-hi sense prestar massa atenció a la gent que tenia al voltant, el temps enlloc de despertar-li simpatia per aquells que compartien el mitjà de transport amb ella, li havia despertat una certa barrera d’anonimatisme per tal de passar desapercebuda, encara recordava la darrera posada al dia del seu blog i com li havien advertit que estava sent atacada sense pietat des de certs blogs i esferes, ara podia entendre un xic la posició del ZP quan li deien que la seva preuada economia era atacada... i de fet no acabava d’entendre’n massa bé els motius, total si el seu blog no agradava un senzillament podia deixar de visitar-lo, ara bé, tenia clar que si ella tenia la llibertat per dir el que creia, els altres també, per molts que les opinions d’aquests la busquessin, i a més, no podia deixar de veure un tuf de mala llet que coneixia força bé, amb el temps havia descobert que ella es podia follar a qualsevol tio, i en canvi la inversa no es donava, els tius eren així de fàcils, així d’estúpids, així de previsibles, no era res de l’altre mon, però si el suficient per ser moneda de canvi per qualsevol desig masculí, va dibuixar un somriure pensant en la idea i va sorprendre al vell del davant qui creient que la cosa anava amb ell li va tornar picant-li l’ullet, ella no en va voler fer sang tot girant la vista i aleshores ho va veure, en un dels seients hi havia asseguts dos noiets joves, va suposar que no deurien tenir més de, de... la noia estava asseguda al costat del passadís i el noi prop de la finestra, no hi hauria caigut sinó fos per la mirada de triomf de la noia i la cara de circumstàncies del noi, va centrar la mirada i va veure com la mà de la noia estava amagada sota la jaqueta del noi que reposava damunt la seva falda, va fixar-s’hi més i en una frenada del autobús va veure com la jaqueta es movia un xic ensenyant el seu tresor ocult, la noia l’estava masturbant!!, el noi va mirar l’autobús mentre ella somreia i se li acostava a cau d’orella, no sabia que li havia dit, però el noi la va mirar a ella terroritzat al ser descobert, la noia va dibuixar un somriure i va seguir, al noi li van pujar els colors sense saber si era per que havia estat descobert o per que ja li quedava poc, possiblement ells aprofitaven que en un autobús quasi ningú mira a ningú, tal com la Clara s’havia acostumat a fer, i ara havien estat descoberts, la noia va deixar anar un parell de petons a la galta del noi, petons innocents i de nens, però la seva mà cada cop anava més ràpida, el noi es va tensar i la Clara ho tenia força clar (aisss els jocs de paraules), el que volia dir allò, la noia es va estirar damunt la fada del noi tapant-se amb la jaqueta, la Clara no podia creure el que estava veient i passant, la noia va acabar mamant-li la polla al mig del autobús, va veure les mans del noi agafant el seient del davant crispant-se, va baixar la mirada al ser derrotat, movent-se nerviosament, esperant que el deixessin tranquil, però la noia no li volia donar aquesta satisfacció, va seguir encara una estona, la suficient perquè el noi acabés per demanar-li si us plau que parés, ella va sortir de sota la jaqueta passant-se la llengua pel llavis i mirant a la Clara amb un somriure, van baixar a la següent parada que corresponia a la de la seva estació, quan la Clara es va aixecar passats uns minuts per baixar va notar quelcom calent entre les seva cames... “I ara què?” va pensar, mentre baixava de l’autobús i es dirigia a la parada del metro...

6 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Ostres!

Hauries d'haber posat uns quants rombos a l'inici del text!

*Sànset*

Cris (V/N) ha dit...

Um, esmorzar al bus, que eròtic, deu meu.... o resopor? no crec que hi haguéssin masses viatgers més, deixant de banda a la voyeur de la Clara.... En fi, jo vaig a prendrem un café i a pensar en altres coses, que.... ja et val :) Petons matiners, i bon cap de setmana!!

maria ha dit...

Historietes com aquesta per aquests dies tan freds van francament bé pel cos^-^.

Srta. Tiquismiquis ha dit...

Res de Rombos.. aquestes coses a vegades passen.. o no?
Aiss

Molon labe ha dit...

Estimat Sanset, deixi als rombos pels jerseis, i si la gent se sent ofesa pot deixar de llegir, tot i que no ´se la mania que es té d'acabar de llegir i fer-se a leshores l'ofés...

Apreciada Cris, jo només vull potenciar l'ús del transport col·lectiu i així evitar la polució (dels cotxes) que altres polucions...

Benvolguda Maria, me n'alegro de deixar-li bon cos, tot i que millor que el que vostè té ja és difícil...

Estimada Srta. Tiquis, i clar que passen i ja no s'imagini el que pot passar al metro ...

Srta. Tiquismiquis ha dit...

Benvolgut Sr. Molon labe, por fa vosté... i jo em referia al vell...;-P