entrada 424 (any 2)

Hi ha events que no necessiten de cap mena de presentació, avui estàvem fent el cafè quan l'hem vist entrar, un tipus com aquell no pot ser més que un membre de la ja famosa gay white snow fashion week, que ens fan empassar cada any des d'en fa uns quants, per tal de demostrar que som xuxipirulisdetolerants i que tenir animalets sexuals que només desitgen petar-te al cul, al costat i sense lligar és una forma més d'esports d'aventura i tolerància vers els altres, i el divertit és que durant aquella setmana se'ls hi cedeixen locals només per a ells, pistes només per a ells i un llarg etcètera que acaba per fer qüestionar a un qui són els intolerants de debò... el bo que tenia aquell tipus és que hagués pogut anar a dormir amb aquella roba i llevar-se sense canviar-se, ja que un no tenia clar si era un vestit d'esquí o un pijama, això si, la marca a la vista, quan s'ha tret la jaqueta i ens ha ensenyat la camiseta més del mateix... els que estaven fent el cafè amb mi que en tenen els collons pelats de partir-se els ossos baixant per on ningú ho ha fet i que creuen que l'equipament no fa al rider, sinó que el rider fa l'equipament no han pogut més que dibuixar un somriure, de fet veient-los allí amb la roba que portaven a trossos, mal pentinats, pitjor afaitats i rient de tot i tots un podia creure que aquest diumenge s'havien deixat les portes de l'avern obertes, a fora al carrer, les taules dels que estaven amb mi estaven acompanyades per les dels tipus megafashion, perdoneu... megagayfashion de la taula del costat, possiblement no ha estat més que la neu fonent-se, però algú amb ànima de poeta fracassat podria veure alguna llàgrima caient entre aquelles taules que havien estat fetes per lliscar sobre la neu i ara només eren uns objectes de la capacitat econòmica dels seus propietaris i que com a molt lliscaven del cotxe a l'habitació de l'hotel i viceversa, i al costat les taules marcades, mellades, amb estries de pedres que no accepten que ningú envaeixi el seus camps de neu, taules que han vist el perill i la mort de força a prop, taules que han maleit als seus propietaris fins la sacietat, però taules que mai podran criticar-lis que no les hagin fet servir per allò que van néixer... per lliscar i demostrar que encara hi ha estones on la diversió pot més que qualsevol sentit comú... al final el tipus del pijama s'ha aixecat i passant pel costat de la nostra taula ha deixat anar un somriure, aleshores ha estat quan un de la taula ho ha sentenciat... “Les patinades més perilloses no les tenim en la muntanya, les tenim en bars com aquests després que hi passin certs personatges...”, si ja sé que no són políticament correctes, però a ells tot tema polític el hi ve per naturalesa gran, prefereixen dir el que pensen i assumir-ne les conseqüències, i després que la gran muntanya jutgi qui pot tornar a casa i qui s'hi quedarà per sempre més...