entrada 373 (any 2)

Avui he tingut la sort (és una ironia, pels aspergen que puguin llegir aquestes línies), de que em convidessin a una botiga de roba interior femenina, el que un sap segur és que si et conviden i qui ho fa és una noia, és que no la veuràs posada o que en tot cas no la gaudiràs pas, la teva missió només serà la d’estar assegut mentre passen un munt de tipes per davant teu, i amb un somriure indicar quin conjunt li escau millor... i has de tenir clar que només veuràs passar el plat per davant teu tot i saber que serà un altre qui l’assaborirà, però bé, gràcies a aquest acte de constricció he assistit a dos imatges que han valgut la pena, en la primera han entrat dos catalans de segona generació que bé podrien ser el luismi i la rake, doncs bé, el noi després del “Güenos dias” ha demanat “Tienen tangas rojos pa mi churri”, al que la noia no ha tret una moto serra deixant la matança de Texas a l’alçada del barri sesamu, no content amb la seva proesa, el virtuós del verb ha contraatacat, “Y tienen picadias? (sense r), de esos fáciles de pimpam y sacar...” ha conclòs amb una rialla després de fer florir el verb amb una exquisidesa reservada a subnormals, només li faltava dir “Holas paletossss y pimpam, pimpam”, la dependenta porta anys veient coses rares i amb un somriure li ha dit que si, tot i que no es podia fumar al local, que la roba interior agafava olor a fum i li ha demanat que sortís a acabar-se la cigarreta al carrer, ha agafat a la noia com una mare que no sap si val més la pena sacrificar la seva filla a qualsevol Deu pagà o deixar-la en mans del paganini que hi havia al carrer.... estava encara en estat de xoc quan la porta s’ha tornat a obrir i ha entrat una mare amb la seva filla, tot i que per la pinta la nena tenia ja poc de nena, la mare ens ha mirat i ha demanat “Roba interior per la seva filla pel cap d’any”, la dependenta li ha començat a treure conjunts al que la mare ha saltat “Però què es pensa que és la meva filla?”, aisssssss mon dieu.... la dependenta cercant un taulell on amagar-se, la filla acostant-se cap a la porta, i la mare més llençada que el furious baco, l’Albert que a part de ser l’amo de la botiga és un gran mentider fent-se passar per maricon tota la seva vida (consell del seu pare, qui sempre deia que els marits prefereixen abans un maricon a un ginecòleg qui vegi les seves dones nues...), s’hi ha acostat “Va, va, no serà tant, que la roba interior no fa a les dones, les dones fan a la roba interior, i no voldrà que la seva filla vagi sense”, “Ja, ja!!, però que no has vist com és!” ha contestat la mare, ell ha agafat aire “Miri, si algú arriba a veure-la en roba interior tingui per segur que aquesta no trigarà massa a perdre’s, que es nota que es filla seva...” la dona s’ha posat un xic vermella possiblement qualsevol altre se l’hagués carregat però l’Albert sap que dir i com dir-ho, la mare ha tornat a mirar-se els conjunts, “Miri, si en compra un li regalo l’altre per vostè i ja me dirà el resultat” li ha deixat caure a l’orella de la dona, aquesta ha dibuixat un somriure “Va nena, agafen un que no tenim tot el dia”, quan semblava que la tranquil•litat havia tornat s’ha obert la porta “Òstia tipa, pimpam”, ja tornàvem a tenir el senyor dels vers i la rima al local mirant a la pobra noia qui tenia un conjunt en les seves mans....