entrada 370 (any 2)

Ahir va ser una nit dura, dura i llarga, de fet només fa unes hores que he arribat a casa, i per sort no era d'aquells a qui esperava la policia, tot va començar ahir pel matí, un altre llarg i puta dia de sant esteve, estava a punt d'entrar a casa quan ho vaig veure, un moviment darrera meu, possiblement hagués pogut fer quelcom millor, però van caure damunt meu de forma professional, i no els hi vaig voler trencar la felicitat de fer una bona feina, em van tapar el cap i em van introduir en un cotxe, un senzill “Tranquil i tot sortirà bé” ha estat suficient, possiblement hem estat prop de quaranta minuts circulant, en un excés i alhora perillós sentiment del que allò que feien ho feien bé, han anat massa directes al seu destí i qualsevol l'hagués pogut intuir, un cop s'ha parat el cotxe i m'han fet baixar m'han tret la caputxa els he vist, una bona pandilla de cabrons, ahir la cèl·lula revolucionària “salvats del nadal punt org” havia torna a actuar, em vaig acostumar de nou a la llum veient als presents, possiblement alguns es queixarien, però si havien de triar entre la seva meravellosa família i la pandilla de cafres allí presents ho tenien clar, tots sabem el que som, ja ens ho van dir fa segles, una ex novia d'algú després d'un cabreig i força exaltada va tenir la revelació, “Sou uns golfus per naturalesa”, possiblement a algú li hagués pogut molestar però nosaltres ens ho vàrem prendre pel costat de certitud que tenia la frase, així que no vam trigar a fer camisetes amb la llegenda “Sóc un golfu per naturalesa”, la relació amb aquella noia no li va durar massa al nostre company i de fet pocs la recorden, ja ho diuen, les parelles van i venen però els amics són (o ho haurien de ser) eterns..., no em va caldre mirar massa per anar descobrir els presents, de fets només creuar la porta els Bon Jovi van sonar, el dia va anar força correctament, un bon rostit argentí, bons vins, bon licor... al final vam acabar cantant amb el sing star, i per rematar una bona partida de cartes fins a altes hores de la nit, i al final entre el fum, els glaçons, i la beguda les confidències de la nit, tothom va acabar dient el mateix, el que esperaven de joves de la seva vida i el que finalment ha estat la seva vida dista molt, forces tenien la mirada enterbolida al explicar que la vida és força puta i que cal veure com es veien i com s'han acabat veient, però suposo que tothom té bona part de culpa d'acabar on acaba, bé sigui per voluntat pròpia o per la facilitat de ser arrossegat per la gent un mai es pot queixar d'on acaba, ja que cadascú en té bona part de llibertat per triar quina és la darrera estació del seu viatge, ha estat al sortir aquest matí quan els Bon Jovi ens acomiadaven...

It's all the same, only the names will change
Everyday it seems we're wasting away
Another place where the faces are so cold
I'd drive all night just to get back home

Chorus:
I'm a cowboy, on a steel horse I ride
I'm wanted dead or alive
Wanted dead or alive

Sometimes I sleep, sometimes it's not for days
And the people I meet always go their separate ways
Sometimes you tell the day
By the bottle that you drink
And times when you're all alone all you do is think

Chorus

I walk these streets, a loaded six string on my back
I play for keeps, 'cause I might not make it back
I been everywhere, still I'm standing tall
I've seen a million faces an I've rocked them all

I'm a cowboy, on a steel horse I ride
I'm wanted dead or alive
I'm a cowboy, I got the night on my side
I'm wanted dead or alive
Wanted dead or alive

Us deixo algunes de les cançons que van anar sonant ahir...
Link 1
Link 2
Link 3
Link 4