La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dissabte, 12 de desembre del 2009

entrada 356 (any 2)

Ahir em van convidar a una copa, de fet hauria de semblar estrany que algú que pràcticament no et parla i resumeix la seva actitud vers tu en una saber estar forçat per temes de feina et convidi, aquesta sospita s'incrementa quan reps no menys de tres comunicats recordant-te la copa, així que vaig anar a local i a l'hora prevista tot coneixedor de que no seria una simple copa, com deia el meu avi “Xeee, si no m'as fotut me vols fotre”, vaig arribar amb un xic de retard al local, de fet era ell qui havia convidat doncs que esperés, em va veure entrar i em va saludar des de la barra:“Saps, m'havien dit que t'agradava aquest local, està guai eh?” va dir mentre deixava anar un copet a l'espatlla, i jo em pregunto qui collons ets per donar-me un copet a l'espatlla i si tan “guai” del paraguai (que no has acabat la frase subnormal), és el local com és que mai hi ets putu mongòlic de merda, però vaig forçar un somriure demanat una copa a la cambrera “Deixa, deixa, ja et demano jo, ostres tiu has vist els pits de la cambrera” va dir aquest cop clavant el colze en el meu costat, em va costar més forçar el somriure, si allí hi hagués un incendi aquella nit, segurament el deixaria a ell torrant-se mentre salvaria a la cambrera i per quelcom més que el seus pits (tot i que tindrien pes propi en la decisió), la cambrera em va servir amb un somriure possiblement coneixedora del ben acompanyat que estava “Aquí tens la teva copa, Antonius Block” va dir mentre la deixava, pels altaveus la música sonava i vaig recordar algú que havia parlat no feia massa de realitats paral·leles, doncs bé, la cançó en si era tot una realitat paral·lela...
Antonius Block
Cançó 1
Després d'assaborir la copa vaig caure en que estava acompanyat, “I a que es deu el privilegi d'aquesta copa?” li vaig preguntar, el meu acompanyant va somriure “No se t'escapa res eh?” va dir colpejant amb el seu puny en el meu estómac, vaig estar a punt de dir-li que si volia una sessió de BDSM jo no era precisament la millor opció, tot i que tenia clar el motiu d'aquella copa, bufen temps de canvi a l'empresa i només els bufons entenen de bufades, les torres més sòlides només poden esperar aguantar, però fins i tot les més dures acaben per caure a causa de l'erosió del vent... “Suposo que vol saber com va la reorganització?”, “Si, si, bé però sense posar-te en cap compromís, sé que el vell et té confiança i segur que saps com anirà el tema”, vaig tornar a somriure, molt possiblement aquell estúpid havia jugat bé les seves cartes, sota el perill de no poder descansar tot el cap de setmana per una mala notícia, tenia l'opció de dos dies sencers per preparar-se, pels altaveus la música havia canviat...
Cançó 2
“Bé, no hauries de preocupar-te, suposo que sabran valorar els teus esforços per l'empresa” vaig mentir, ell va somriure, “Saps, tinc forces idees i podria aportar encara més, sempre que se'm valori” va dir acostant-se a cau d'orella per dir les darreres paraules, vaig notar quelcom humit en la meva orella “Segur” vaig contestar “Però tot té un preu, i tu millor que ningú segur que ho saps... saps m'han dit que estàs casat, i que la teva dona desperta forces desitjos”, ell em va mirar no volent entendre el que ja entenia, i encara va ser capaç de deixar anar un “No entenc el que vols dir”, si, si que ho entenia, el que no volia era acceptar-ho, “Suposo que no caldrà que t'ho expliqui, demà a les deu estaré en aquest hotel i en aquesta habitació, segur que puc fer que es valorin les teves idees amb el que això et pot reportar, i total a tu et costarà poc”, va somriure com la serp que sap que té la seva presa, “Segur que no hi haurà cap problema, tinc la teva paraula doncs?” “Clar que si” li vaig dir, vaig acabant la copa tot escoltant el que em deien des de els altaveus...
Cançó 3
Vaig sortir i els bad lieutenant em van donar la benvinguda al cotxe, no m'havia equivocat, aquella era un de les peces més prescindibles de l'organització, odio als que compren i venen aquells que no són seus per obtenir el seus propòsits, i així ho havia fet saber, el mòbil em va vibrar, algú havia escoltat la conversa i el missatge era clar: que m'aprofités amb la senyora del ex empleat de l'empresa, i gràcies pels serveis prestats així com pels esforços que això implicava...
Cançó 4
Canço 5

2 comentaris:

maria ha dit...

Que dolent que ets!^-^.
Es veia a venir que et volia demanar alguna cosa.
Ho notes tu quan et fan el pilota? Des de fora es veu molt,però els que ho fan, no semblen adonar-se'n...
Buah!Tens un gust musical boníssim!Amb tu sempre descobreixo músics nous...Bad Lieutenant.^-^

Molon labe ha dit...

Quan algú s'acosta sense motiu o et vol demanar res o et vol dir que ja t'ho ha pres... la gent no es mou sense cap interès, així qeu ja ho saps, si et diuen que maca que estàs ja pots preparar un no, o.... un somriure