Un s'acostuma als adéus, de fet tenir línies temporals diferents fa que un no doni importància al fet de perdre a la gent que t'envolta, és llei de vida, per molt que agradi la companyia dels altres hi ha un fet bàsic, aquests acaben per desaparèixer i resta un acte força egoista el lamentar-ho, sempre he preferit recordar el bo que han portat i oblidar el poc de dolent, vaig parar el cotxe al pàrquing sortint del mateix i notant la seva presència, ja havia passat la setmana, i tenia clar que es faria present, “Bona nit vampir, he de reconèixer que no ha estat massa divertit, suposo que el contacte amb els humans t'ha contaminat el suficient com per que els puguis aguantar, amb tot ha tingut els seus moments, ella és lliure, com veus compleixo la meva paraula” “No esperis que et donis les gràcies...” no havia acabat la frase quan vaig notar que ja no hi era, sé que me'l tornaré a trobar, és el que implica tenir una vida llarga que un no retroba als bons i en canvi té la fotuda costum d'anar ensopegant amb els fills de puta que s'han anat coneixent, al entrar a casa la vaig veure, suposo que s'havia promès no demostrar res, portava la mateixa roba que el dia que la vaig conèixer “No crec que triguin a venir-te a buscar, ja ho veus no ha estat massa dur” ella va somriure, no van passar ni cinc minuts quan algú va trucar des del porter automàtic, unes simples paraules i va sonar el timbre de la porta, odio les visites inesperades i només la confiança amb el meu contacte havia fet que acceptés que vinguessin a casa, però venia acompanyat, no van caldre presentacions es va llençar contra la meva hoste, aquell era el pagano, qui ens deuria un favor i qui acabaria per lamentar el favor que ens havia demanat, ella es va parar i es va girar “Ens tornarem a veure?” “No crec”, “Però estarem en contacte?” “No crec”, “Almenys puc intentar fer-ho?” “Pots, però no crec que ho aconsegueixis”, “T'importo una merda no?” “No crec”, ella es va acostar amb un somriure “Saps, possiblement no tingui les cuetes de la Boo, però tu ets tot un Sulley, espero veure't en els meus pitjors somnis”, misteriosament dels altaveus algú cantava...
“Pretty looking road I try to hold the rising floods that fill my skin
Don't ask me why I'll keep my promise melt the ice
And you wanted to dance so I asked you to dance but fear is in yor soul
Some people call it a one night stand but we can call it paradise”
Com deia el cantat, molt possiblement la gent dirà que només ha estat una nit, però nosaltres ho podrem considerar el paradís...
El meu enllaç em va indicar que fèiem tard, la vaig abraçar veient la reacció del pare, suposo que la reacció de qualsevol pare quan veu a la seva estimada filla jugant pel fil del precipici...
“Don't wanna wait
Lord, I've been waitin' all my life
But I'm too late again, I know,
But I was scared
Can't you see, oh
I'm moving like a train into some foreign land
I ain't got a ticket for this ride
But I will”
Al final m'he separat, com sempre he vist llàgrimes i he recordat el que em va dir un cop una vella molt sàvia “Sort farà aquella que t'estimi i no et tingui...”, un cop es va tancar la porta vaig escoltar com algú ja en treia punxa de tot plegat....
“Sweet dreams are made of this
Who am I to disagree?
Travel the world and the seven seas
Everybody's looking for something
Some of them want to use you
Some of them want to get used by you
Some of them want to abuse you
Some of them want to be abused”
1 comentari:
Recorda ho bo. La resta deixa que fugi...
Ja veuràs com també,tot torna^-^.
Publica un comentari a l'entrada