entrada 369 (any 2)

Sol, sol com un mussol, fent el cafè i mirant la porta de reüll tot esperant que s’obri deixant pas a algun dels herois que han pogut tornar de la missió suïcida a la que han estat enviats, però res, des de fa estona que ja no hi ha contacte amb cap de les últimes unitats amb qui havia tingut la sort d’establir-hi comunicació, el Nadal és més fort del que ens podem pensar, i l’amenaça de: “Com t’aixequis de la taula dorms al sofà” fa que els millors homes quedin paralitzats a la taula, mentre escolten per enèsima ocasió la història explicada per la seva parella de com es van conèixer, suposo que deu ser el preu a pagar per tenir un any tranquil, el putejar-se uns dies, amb tot segurament algú ho anomenarà dies de joia i unitat, és precisament en aquests dies on la meva veritable naturalesa queda més palesa, la naturalesa d’aquell que porta segles arrossegant-se per aquest mon, i que ja ha perdut a tots aquells que algun cop han significat res, si voleu que us sigui sincer, un es cansa de lamentar-se cada cop que un humà amb la seva merda de vida decideix acabar-la o el temps se li fa finit, possiblement les primeres deu vegades va ser dur (i fa temps d’això), les vint següents donen per pensar, i a partir del centenar un es pregunta si realment en val la pena, dos tasses de cafè damunt la taula i el cambrer (un putxinel•li nou) ha intentat fer-se l’interessat en mi, fet que tots dos sabem que no deixa de ser una postura falsa i que ens porta més tensió a l’ambient que no pas cap bondat, sort del vell del bar qui l’ha cridat i li ha comentat que hi ha clients qui saben estar sols, possiblement no ho entén però aquest és el seu putu problema no el meu, just al escriure aquesta línia s’ha obert la porta hi ha entrat un dels perduts amb un somriure: “Saps, a la merda amb tot”, no trigaran els altres, i em fa gràcia, odien el Nadal, les putes festes i tot el que representen, però ho engeguen tot per escapar-se i venir, i així any rere any, ja fa anys que em vaig preguntar que separava aquelles relacions que odiàvem d’aquestes, i no hi vaig trobar masses diferències, escapem del Nadal per caure en un altre Nadal, possiblement la única diferència, és que en el nostre cas el temps no es perd, sinó que se inverteix en aquells amb qui ens ve de gust estar, i per cert, si voleu riure us recomano l’episodi de big bang theory sobre el Nadal i Saturnàlia...