La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dimarts, 8 de desembre del 2009

entrada 352 (any 2)

Ahir concert, i com no volia tenir més sorpreses vaig emportar-me la convidada, abans del concert un sopar frugal, amb l’excusa d’ajudar va anar entrant i sortint de la cuina fent comentaris banals, en un parell d’ocasions la distància entre els dos va ser més que crítica i el seu silenci indicava que quelcom no rutllava com feia uns segons, després del sopar i canviar-nos va tocar baixar cap a la civilització, de fet poder gaudir d’un concert d’un grup força correcte entre poc més de cent persones no deixa de ser un luxe, l’inconvenient: les ganes que tenen alguns grups de semblar més del que són i començar mitja hora tard, per després acabar mitja hora més tard i dir que s’han lluït, tot i que si restem a la mitja hora final la inicial resulta que han fet un concert cronometrat... abans d’entrar ella va mirar la porta amb una mirada tèrbola “No pateixis, potser no tenen tan de talent però el que tenen és seu”, li vaig dir a cau d’orella mentre l’empenyia, després de les primeres, segones i terceres copes, el concert va anar millorant i la part final on van deixar anar tota l’artilleria va ser força bona, feia temps que no recordava un concert com aquell, vam marxar abans dels bisos que ja haguessin estat excessius i ens va lliurar d’aguantar tota la gent volent sortir al mateix moment, un cop en el cotxe i recordant el concert des de l’ipod, la vaig sorprendre mirant-me “És dur?”, “Dur?”, “Si, si és dur lluitar contra monstres, és a que et dediques no?”, “Jo?” vaig deixar anar una rialla, “No!, jo sóc consultor, tot i que a vegades se’m fan consultes força complicades”, “Saps, hi he estat pensant, i no sé si és pitjor lluitar contra monstres o ser-ne un...” va baixar la mirada conscient del que havia dit i les possibles conseqüències: “Bé, algú va dir fa temps, que s’ha de vigilar al lluitar contra els monstres per tal de no convertir-se’n en un, amb tot, quina definició donaries al concepte de monstre?”, va quedar sorpresa un instant, després va agafar aire mentre intentava ordenar les idees “No sé... suposo que un monstre, és aquell ser que es dedica a fer el mal i que gaudeix en fer-lo”, “Bona definició, tot i que et quedes només en el cinquanta per cent de la mateixa, un monstre és aquell individu que realitza accions monstruoses tan siguin positives com negatives, de fet és una paraula ambivalent”, “Així doncs, no et molestes quan et diuen monstre?”, “Jajajajajaja, de fet no em molesto per res del que em diuen, recorda que no molesta qui vol sinó qui pot”, ella es va deixar anar al seient del cotxe, havien estat uns dies durs i entre la música i la temperatura del cotxe, la son va poder més que la seva voluntat, la vaig pujar deixant-la en la seva habitació, quan anava a sortir i tancava la porta va dir: “No cal que tanquis la porta, ara que sé que els monstres existeixen tan se me’n dóna ja... només et demano que no estiguis massa lluny...”, era dimarts de matinada, dos dies i quedaria lliure, i segurament mai dos dies seran un espai de temps tan llarg....

1 comentari:

maria ha dit...

T'has oblidat d'escriure el grup del concert...o és que potser ho has fet aposta?
Molt bo,"monstre"(no molesta qui vol sinó qui pot...)^-^jejeje.