La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dilluns, 14 de desembre del 2009

entrada 358 (any 2)

Em van dir fa temps que alguns faraons acabaven les seves sentències amb un: “Així s’escrigui i així es faci”, ben llegit aquesta és una demostració màxima del poder, fer escriure i fer complir, doncs bé, ahir es va escriure quelcom que no es farà complir, ahir com a bons ciutadans (que no com a ciutadans, per als curtets dir que hi ha un partit que es diu ciutadans precisament), es va anar a votar per l’eventual independència de Catalunya, doncs bé, el resultat crec que va ser clar, i ara?, doncs res, ara a callar i tenir un altre motiu per cabrejar-se, mentre del centre de la península tenen un altre motiu per riure una estona de les províncies i dels provincians que hi viuen (crec pitjor ser un provincià que viure en una província, tot i que per això hi ha gustos...), suposo que si analitzem els axiomes de l’antic Egipte, i prenent com a màxima de la correcció el fet de que s’escrigui i es faci, el pitjor seria que ni s’escrigués ni es fes, i després hi hauria dos estadis intermitjos, el primer que s’escrigui i no es faci i el segons que no s’escrigui però es faci, vist així i com que sóc vampir de resultats prefereixo que es faci sense estar escrit, i després ja ho escriurem amb bona lletra, fins i tot gòtica, majúscules, negreta i cursiva... doncs bé, el d’ahir formaria part del que ja he dit, del que s’escriu i no es fa, i la gràcia és que si es pregunta a qualsevol dels que van anar a votar, si realment són conscients del que implica una segregació d’un estat, no haguessin anat a votar o s’haguessin cagat en un pel mal de cap provocat, la gent el que vol és participar en un acte lúdic festiu, i si és possible sortir per tv3 i saludar als seus veïns i demostrar que s’és nacionalista, independentista i qualsevol cosa acabada amb ista i que estigui de moda, ara bé, alhora de prendre una veritable decisió tothom prefereix la comoditat a decidir-se fer res, suposo que davant Goliat forces Davids van córrer o escórrer (tot va a gustos), i només un s’hi va girar, va agafar aire i va deixar tot el seu futur en una puta pedra, que total pel futur que els esperava millor tocar els collons una estona, i enlloc de tocar els collons va tocar al cap de l’altre i el va tombar, com deia aquell un tret entre un milió suposo que avui en dia en David preferiria encertar la pilota des del centre d’un camp de futbol i embutxacar-se un grapat d’euros, però en aquell temps el futbol encara no s’havia inventat, i la gent en el seu temps lliure lluitava pel que creia just, ja sé que entre això o veure un partidet de futbol no hi ha color i a més si hi ha xips i cervesa la comparació perd tota la gràcia, i escolta tu!, que si ens fiquem pesadets igual al final encara acabem rebent i ens deixen pel que som, una de les darreres merdes de la nació, i és que tothom prefereix somiar en allò que podria ser que no pas veure la merda que s’és, i davant el canvi la millor opció és precisament la negació al mateix, no sigui que les coses s’emboliquin....

3 comentaris:

maria ha dit...

Ens estàs ferint la sensibilitat...
En cap circumstància m'agradaria sortir per la tv. El que si faria és anar a votar,el que no entenc perquè aquestes dates diferents a l'hora de fer el referèndum.
No ens pots entendre,tu sempre has viscut en un país...^-^

Molon labe ha dit...

Bé si la fereixo almenys vol dir que en teniu de sensibilitat, tot i no pas lligada al sentit... el tema de les dates és que així hi haurà més rebombori mediàtic, i perquè no totes les poblacions ho tenien clar al començament per muntar aquest circ

maria ha dit...

^-^No diré res...