entrada 374 (any 2)

Ahir per la nit estava fent un copa, la gent al nostre voltant gaudia de la nit, sense tenir clar que aquella nit els abocava cap a una nit eterna, amb tot, era d'agrair que passessin el poc temps que es té en aquesta vida gaudint del moment, el meu amfitrió ja feia estona que havia començat a fer el repàs anyal, de fet sempre he trobat trista la necessitat de justificar el temps viscut remarcant allò que creiem que ha estat important, suposo que per algú per qui la vida té una línia força més llarga que pels humans el pas dels anys no passen a ser res més que una mesura temporal, com podria ser el pas dels mesos, dies, hores o fins i tot minuts, la gent és estúpida, quan una vida pot canviar en tan sols un minut de que serveix justificar un any, no es tracta de viure molts anys, sinó de viure molts minuts que canviïn la vida a algú, suposo que la gent es pot dividir en aquells que volen viure molts anys a aquells que ho canviarien per viure molts minuts crucials, i després ja veuran si la suma dels mateixos fa molts o pocs anys... el meu conegut estava un xic molest, segons ell, i gràcies a la doctrina eriçacabrejil instaurada, les dones s'han aplicat un cuentu gràcies al qual fan pagar qualsevol lleig que els hi faci la seva parella enganyant-los, de fet segons ell no hi ha cap dona casada que no ho hagi pensat alguna vegada, i la gràcia del tema és que mentre quan un home enganya la seva parella aquesta perd el temps pensant el perquè ho ha fet i en que ha fallat per que l'hagin enganyada, quan ho fa una dona el resultat pel sexe masculí és devastador, ja que els homes tenen clar que ja no arriben, i com deia aquell les respostes sempre són més contundents que les preguntes, la dona pot assumir i fins i tot perdonar i en canvi l'home no pot tolerar, possiblement algú dirà que aquesta és una idea masclista, però és el que hi ha, així doncs el meu acompanyant es queixava de la facilitat en que els homes no entenen a les dones i de com aquestes es vengen cercant a aquells que les entenguin encara que només sigui per una nit, ell sempre ho diu que un segons d'enteniment poden justificar una vida d'ignorància, o com jo ho vaig entendre, un polvo ben fotut pot justificar una vida de fingiment d'orgasmes (el que passa és que el meu conegut és tot un poeta), i és que a la fi tothom té dret a passar-ho bé, uns enganyats i altres gaudint d'allò que no van preguntar si la seva parella sabia fer (ja ho diuen que val la pena preguntar-ho tot i llegir la lletra petita abans de signar res...), estàvem ja per la cinquena ronda quan la vaig veure passar, una noia amb les espatlles a l'aire, fa segles la gent deia que les respostes estaven en els estels, en les entranyes dels animals, fins i tot en la forma en que queien pedres i pals, o en les restes de fulles del te o del pos del cafè... avui en dia és força més senzill i excitant, la noia portava un tatuatge que li creuava l'esquena “no vivire para contarlo”, suposo que en aquesta època de tiberis i excessos es pot entendre que un vampir vulgui fer un ressopó abans d'anar a dormir, vaig deixar el meu conegut mentre seguia al meu objectiu, no sé si explicaria res ella, però el que tenia clar era que poc li quedava per viure...