entrada 350 (any 2)

Ho reconec els segles m’han fet tornar d’un bàsic de collons, i em costa seguir la línia argumental i de pensaments de certa gent, per exemple: hi ha un persona que fa vaga de fam per aconseguir quelcom, que tan pot ser una caixa de colors alpino, un scalextric o qualsevol altre imbecilitat, doncs bé, semblaria ser que un objectiu tan clar com aquest (deixar de menjar fins morir-se si els altres no es baixen els pantalons), no és tan senzill, ara tothom decideix si l’han de forçar a menjar i que no es mori (carai amb la llibertat individual), i a més s’insta a apretar a un altre govern perquè cedeixi, i de pas no se us mori al vostre país, lligat amb això la notícia que han detingut a un grupet de repartidors de justícia que havien decidit condemnar a mort a una dona per ser adúltera, que també adulta, he trobat a faltar les mostres dels multicultis defensant la individualitat cultural, i la necessitat d’acceptació de les costums tribals dels nou vinguts... i de fet el que em fa gràcia, és que parlant amb un conegut que és advocat em deia, que si mai ens agafen en cap país voldrem que ens jutgin d’acord amb les nostres normes, o que ens jutgin al nostre país, així doncs no ens hauria de sorprendre aquesta mena de judicis fets al vostre país, el que passa és que com en quasi tot decidiu que el vostre és el millor i que en cas de xoc sempre ha de prevaldre, i si algú hi diu res en contra no deixa de ser un putu salvatge que no saps dir res més que “unga, unga” o qualsevol altre cosa que ja podria ser un “unga, unga” perquè us importa una merda el que diguin, aquí es fa el que dieu vosaltres i punto pelota, i allà també s’ha de fer el que vosaltres cregueu... faltaria més, i s’arriba a la tercera notícia del dia, doncs res, un poblet de no sé on, que en un aparador han tret un noi i una noia en boles (menys unes rametes d’olivera que els hi tapaven les vergonyes) per anunciar la festa de l’olivera, festa típica i tòpica on les hagi, i auuuu ja han trigat les erices cabrejades a denunciar a la botiga per menysprear l’orgull femení, que posar una dona a l’aparador és comerç de carn i del tot menyspreable (encara que la botiga sigui de llenceria), i del noi? Que també hi havia un noi!!, doncs res, que si els homes són tan gilipolles i/o soplapolles de no dir-hi res, doncs senyal que són una pandilla de mariques desitjosos de veure tius en boles, que ja sé sap que ser viciós i membre del sexe masculí és el mateix, que tot va relacionat amb el membre...