entrada 355 (any 2)

Possiblement a tots us pot sonar una frase més o menys com aquesta “Un nen dóna el seu primer petó a Barna i a Berlin es desencadena una orgia...”, ummmm, o era “Una papallona mou les seves ales a Tokio i a New York hi cau un xàfec...”, bé sigui com sigui, ara la podríem canviar per “Una tipa inicia una vaga de fam a les Canàries i tres cooperants són segrestats a Mauritània”, i el graciós del tema (i té forces coses gracioses), és que els segrestadors són parents llunyans de la tipa en vaga de fam, a qui els espanyols estan intentant aixecar en un altar en vida, i es clar, si li dones la raó a un tarat aquest encara es creu que la té, amb tot, i si la intenció d’aquella senyora és no menjar fins morir-se (una estupidesa si voleu que us sigui franc), allà ella i ella amb Alà (uisss el sentit d’humor vampíric), molt possiblement se li podria donar una pistola i dir-li: “Au, miri acabi directament i ens estalviarem d’anar comptant els dies que vostè diu que no menja...” però nops, ens fan falta models que demostren la força de la voluntat humana, de com l’individu s’enfronta al poder de l’estat, de com un guanya a tots, i mentre se li dóna valor a un acte que ja de per si és estúpid, s’aprofita per fer cartes i manifestos que es llegeixen en públic just entre l’espai de l’esmorzar i del dinar, perquè queda xaxipirulimandiruli el sortir a la foto... que per cert, a alguns dels que sortien llegint i sent solidaris els hi convindria un xic de vaga de fam, i mentre aquí vanagloriem la figura d’aquesta persona, parents llunyans de la mateixa van segrestar a tres espanyols, que suposo que deurien estar divins de la mort dient: “Eisss, que nosaltres som dels vostres, que nosaltres us venim ajudar, que veníem amb una caravana humanitària”, i el moro de torn (àrab pels multicultis), amb un somriure i educadament mentre els apuntava amb el kalashnikov els hi deia “Mi no entender, puto infiel tira pa dentro el coche”, i ja per acabar de rematar-ho, els multicultis de la rama purista, més pura que la llana del borreguet del Norit diuen que ells s’ho han buscat, que és un dels riscos d’anar a aquells països. i que a més s’ha d’entendre la posició d’aquells que els han segrestat, un veritable joc d’ous, ahir escoltava un tipus parlant que va dir dos frases, de fet el posicionar-se en una o altra defineix clarament la personalitat de l’individu, la primera era: “... aleshores si, els instruments de la guerra tenen un rol a jugar en la preservació de la pau, aquesta veritat ha de coexistir amb una altra, que sense importar quan justificada sigui, la guerra promet tragèdia humana”, i l’altre era “No hi ha camí per la pau, la pau és el camí”, així que vosaltres mateixos, les llegiu les rellegiu i després d’una palla mental i el posterior orgasme us en decidiu per una, i tornant a la frase inicial bé podria acabar com “Una activista mora de vaga de fam mentre uns segrestats són alliberats i els seus raptors neutralitzats (m’encanta aquest eufemisme)”, o “L’estat es baixa els pantalons davant la vaga de fam d’una activista mentre tres segrestats són ajusticiats per que l’estat no compleix amb les demandes dels raptors”, vosaltres mateixos...