entrada 372 (any 2)

Avui invitat a cafè, de fet invitat a cafè i a patir tota la humanitat possible sota la forma de mercat, només entrar-hi he escoltat a algú dient “No vegis, entre vells, gitanos i il•legals...”, se m’ha dibuixat un somriure al pensar que si normalment considerem que estem entre subnormals, imbècils i cabrons el canvi no ha de ser massa traumàtic, a més mentre seguia al meu Cicerone no he pogut deixar d’admirar la bellesa de les dones que hi havia venent de tot, de fet aquelles són dones i tenen clar que ho són i possiblement sigui aquest orgull de ser-ho el que les ubica a anys llum de moltes feministesericescabrejades, al final hem arribat a la cafeteria, i mentre esperàvem el cafè ell ha començat a parlar, de moment portava les festes força decentment, ja només queda del cap d’any ha dit mossegant cada lletra de les paraules, i heus que aquí tenia un problema el meu conegut, ell té una parella més o menys estable una follamiga con diria algú, qui és la darrera defensa d’occident i amb qui acabarà l’any si tota la resta li falla, ara bé, en una de les darreres bodes que també bodorrio on va anar, va conèixer una noia, el tempus de la boda no va donar per a massa, però si el suficient per quedar per un altre dia, el problema com en molts casos és la distància, la noia viu a Madrid, així que 600 kilòmetres, metre a munt o avall són una bona raó per pensar-s’ho, però bé, tot i la distància van decidir que es veurien almenys per cap d’any, i de fet seria una bona caixa de sorpreses que dos pràcticament desconeguts quedessin per estrenar l’any, amb tot i sota el risc de quedar-se amb un sol plat, el meu conegut ha tirat d’agenda i aquests dies d’excessos ha anat compaginant els plats casolans amb els de fora, i en especial un menú de fora que feia temps que tenia provat, i amb qui també ha quedat per passar el cap d’any, doncs bé, avui l’ha trucat la de Madrid dient que ja ha fet una reserva d’hotel i que era la seva sorpresa i regal de Nadal, pel meu conegut ha estat una veritable sorpresa i ara es troba en aquell dilema semblant al de l’1, 2, 3 on ja només queden tres targes i poc temps per decidir-se per una, òbviament el meu consell ha estat que trií aquella que menys esperances li ofereix, ja que també serà la que menys el defraudarà i qui menys de mala llet li farà canviar d’any... doncs bé, les erices cabrejades de la taula del costat, no han pogut més que saltar deixant al meu conegut de volta i mitja, ens hem mirat i ell no ha pogut més que reconèixer que havia perdut “Tu guanyes, jo pago el cafè”, he girat la pantalla de l’ordinador i he deixat a les erices cabrejades llegir un post on una noia explicava la història del meu amic en primera persona, i encara han tingut els ovaris de dir “Què passa? No pot fer una dona allò que li vingui de gust? Com si sempre hagués de follar amb el mateix porc”, touche, no hi ha millor atac que la pròpia negació, hem sortit i ens hem tornar a perdre pel mercat, ple de vells, gitanos i il•legals, i de dones que tenen clar que són dones i a molta honra...