entrada 368 (any 2)

Neu, neu i per si no en voleu més, doncs més neu, de fet cada any neva i cada any diuen que quina passada, al final un s’acostuma, i es aquest sentiment de no sorpresa davant els fets, que fa que un es plantegi que igual ja és el moment de moure el cul i començar en un altre lloc, de fet la neu aquí no és massa problema, tret dels giripolles que semblen sortits d’algun episodi dels trippytubbies i que intenten demostrar no sé que, i revaloritzar els seus 4x4 o 4wd o encara més TT, davant de dones, amants i fills (i a vegades tots barrejats), descobrint ohhhh!!, sorpresos l’efecte planxa i com un cotxe per molta pasta que valgui, i per molta tracció que tingui si no va ben vestit no serveix de res, suposo que fa tan que no follen com cal que ja han oblidat que la potència sense control, doncs això, que comporta bells i esplèndids accidents i poc més... el que m’encanta de la neu és el silenci que genera, només aquell qui queda atrapat sota una bona nevada ho entén, la neu tapa i amaga qualsevol soroll, i és més tapa i amaga qualsevol rastre, mai com enmig d’una tempesta de neu un té més clar la necessitat de saber d’on es ve i on collons s’anirà, ara el que es té clar, és que si no ens movem acabarem morts, i aleshores un descobreix que per molt perdut que s’estigui, el millor sempre es moure’s, a més, les nits on neva tenen la virtut de despertar una de les parts més profundes dels humans, en conec pocs que li trobin sentit o gust a sortir quan en cau una de bona, suposo que segles de pors a la foscor i a la neu han fet gravar algun missatge en el subconscient popular, alguna nit m’he preguntat si la neu serveix més al caçador o al caçat, a aquest darrer tot i que no s’ho cregui li ofereix tota una sèrie de possibilitats per amagar-se i passar desapercebut, en canvi pel caçador requereix d’una demostració d’habilitat per trobar el rastre allí on ara no hi ha res i localitzar allò que no es veu, amb tot i per no tornar més tonta la gent normalment el resultat és el que s’espera de les paraules amb el que nombrem als actors, els caçadors cacen i els caçats senzillament ho són, ara bé, mai he esperat a estar tan apurat com per sortir a caçar una nit amb neu, perquè és precisament en aquestes nits quan un es troba allò que no s’espera, la nit té tendència a donar sorpreses, i la neu és una bona aliada, a vegades un porta hores seguint un rastre per acabar descobrint que el rastre seguit és el d’un mateix, i amb un somriure s’entén que moltes vegades és el caçador qui acaba sent caçat...