entrada 364 (any 2)

Ja està, ja ho he fet, per alguns un acte de traïdoria i per altres una demostració d’independència opinacional, doncs si, ahir per la nit vaig estar convidat a veure la pel•lícula d’Avatar (peli que suposo que els haikukeros verds, o els onejeros ecologistes consideraran un summum dels principis monokistics), però personalment que voleu que us digui... no penso fer-ne cap comentari perquè ja n’he llegit forces en alguns blocs, i com les debilitats humanes tothom almenys en té una opinió, ara bé, crec que tots sou prou grandets com per saber que aneu a veure, ja que si un va a veure un simple divertimento no pot esperar que aquest li doni la resposta als seus enigmes vitals (i si li dóna, vaja merda d’enigmes vitals que teniu), això és com aquell conegut que es compra un cotxe pelat i quan ens convida a veure’l, o a pujar-hi li comencem a preguntar si té TCS, ESP, ASR, ABS retreient-li que només sigui un cotxe i no un prototip de la Nasa, que encara n’hi ha que diuen “Kit, Kit” i et miren preguntant “Ostres, no parla??” (que fets i fotuts amb el tema de les combinacions de lletres, si voleu podria seguir fins demà que hi ha com a 21.952 combinacions, combinació a munt combinació avall), i és que un ha de saber el que es va a veure, i valorar-ho en aquesta mesura, perquè ens arrisquem que el propietari del cotxe ens miri i ens digui quelcom com: “Doncs mira, amb el que m’estalvio respecte al teu, li puc pagar alguns capricis que tu no a la teva senyora i de pas follar-me-la” (atenció només fer aquest comentari si la senyora està de bon veure, en cas contrari, el marit pot somriure satisfet de que algú li faci la feina bruta, i per no ser sexista i maxista, el comentari també es pot fer a la inversa, és a dir una compradora d’un cotxe a una amiga davant les preguntes d’aquesta darrera, tot i que les dones ho teniu més fàcil, ja que sempre podeu dir: “Ahh, no té res d’això?, doncs no sé, del cotxe se’n va encarregar el rata cabron de la meva parella i mira com la va cagar, si és que el putu subnormal no fa res bé (i sé de que parlo quan dic que res de bé)” dit amb un somriure que no deixa lloc a dubtes), ara bé, mirant la cartellera vaig veure que també feien “On viuen els monstres” (pregunta idiota, tothom sap que viuen darrera la porta que posa “director general” de la meva empresa i la de forces altres....), i em vaig recordar d’una història que em van explicar fa segles, diuen que cadascú quan neix té un mon propi on un n’és el rei, un regal dels deus, però que amb el pas del temps i creient les mentides dels grans arribem a la conclusió que aquest mon no existeix, que com pot ser que en algun lloc passi tot tal com desitgem, i que a més nosaltres en decidim el futur (això diu poc dels humans que lo xepais...), i acabeu per renunciar-hi, i el problema és que un cop s’hi renuncia aquest mon mor amb tot el que hi ha dins seu, i aleshores els adults somriuen al veure com ja hi ha un adult més, tancat en aquest fotut mon que us ha tocat viure...