entrada 349 (any 2)

Ahir després de la feina la cervesa els divendres, mentre la fèiem va sortir el comentari de la meva nova hoste, i el record de l'Alícia no ha trigat “I aquest cop també és una púber?” va ser la pregunta més repetida, al final em vaig excusar tot dient que tenia bolquers que canviar, arribar a casa i no trobar a ningú ha estat sempre un dels meus més grans desitjos, però no era el que tocava ahir, així que després d'entrar i veure que no hi havia ningú vaig comprendre que alguna cosa no anava fina, damunt la taula una senzilla nota amb un “No ho aguanto més, surto a que em toqui l'aire”, a aquelles hores a poca gent li ve de gust que l'aire el toqui, almenys l'aire saludable, suposo que poc diria en la meva feina si no fos capaç de localitzar-la, pocs llocs hi havia on pogués estar així que era senzillament un procés d'eliminació, un cop parat el cotxe davant el primer local vaig observar les neo púbers a la porta “I el molt cabron ha marxat, fotut fill de puta...” vaig somriure al veure en que s'havia convertit l'educació donada als fills, la que havia parlat va arrufar el nas i una imatge familiar em va venir al cap, “Ens coneixem?” li vaig preguntar, ella em va mirar de dalt abaix i va dibuixar una ganyota “Un xic grandet per anar a l'Insti, no?”, l'anava a deixar per impossible quan la imatge d'aquell nas arrufant-se va agafar una altra cara, el porter m'estava preguntant amb la mirada si entrava o no, vaig retrocedir un parell de passes: “Possiblement no ens coneixem, però si que conec a la teva mare...” “I?” “I?, que passaria si li digués que anaves fins dalt de tot i que estaves fent-ho amb una amiga?” “Ja!, com si ma mare no tingués res millor a fer que creure a...”, aleshores la seva mirada ha canviat “Creu-me si et dic que possiblement em cregui, així que sigues bona minyona i acomiada les putetes de les teves amigues, surto en cinc minuts i et porto a casa”, deixant anar el poc aire que em quedava vaig entrar al local, el bo del Robbie Williams estava amb el seu bodies, vaig passar pel costat de la cabina i l'Stelle em va llençar un petó al seu costat la seva núvia l'Iliana em va somriure i es va acostar “Quan de temps!, el de sempre?” va dir mentre m'acompanyava a la barra, va demanar per mi i per ella “Saps, quan fa de la darrera festa?, cent? dos cents anys?”, “Encara no, va ser al 1902, vàreu dir que el 1900 s'us havia escapat i volíeu fer la festa del canvi de segle” “Jajajajaja, com érem” “Éreu?, no us vec massa canviades...” ella va somriure deixant anar un cop al meu costat “Tu com sempre, un cavaller, i a que has vingut”, “Estic buscant..” no vaig acabar la frase al veure-la a la barra “Bé, espero que tinguis sort” va dir mentre tornava a la cabina, m'hi vaig acostar, estava sota els efectes de Baco, de fet si volia que li toqués l'aire, aquell aire no havia estat el millor per a ella, “Marxem” li vaig dir mentre l'agafava pel braç, “Ella no va enlloc, i perquè no tornes amb les teves putes amiguetes lesbianes, eh, que segur que t'agrada que et donin pel cul”, “Vaja, i des de quan es perd la investigació genètica fent goril·les que parlen?” veient la cara del tipus no vaig poder més “Si vols t'explico l'acudit o et faig un croquis”, ella es va girar “Saps, a casa sempre em diuen que he de fer cas al que em diuen, així que vosaltres mateixos”, fins i tot el Robbie havia marxat ara el David Guetta treia el nas, els segurates van començar a acostar-se tot i que amb un gest de la Stelle van tornar al seu lloc, “com sempre” vaig pensar “si vols quelcom ni ploris ni supliquis senzillament...” vaig estirar el braç per agafar-la quan el goril·la me'l va apartar “Ella no és mou” va grunyir, “I ja m'estàs tocant els collons” va començar a dir, era un covard, un vividor de nit, púrria social, n'he vist tants com ell que no perdo el temps recordant-los, sabia el que passaria, no em deixaria parlar aplicaria la via directa, sense deixar-me el braç va llençar un cop, el vaig bloquejar, fent palanca sobre el braç el seu cap va picar contra la barra, vaig colpejar el seu genoll amb la meva cama i va caure al terra, allò no seria el final vaig veure un moviment en la meva perifèria, vaig girar deixant anar una puntada d'esquena vaig sentir com algú parava en sec en el meu peu, vaig girar-me agafant-li el coll un moviment circular i va rotar sobre si mateix caient al terra, sempre n'hi han tres, no sé perquè però sempre n'hi han tres, la fotuda trinitat, el cabron, el capullo i el fill de puta, el vaig veure aparèixer davant meu, amb cara de triomf, de sobte va quedar parat i va caure al terra, darrera seu la Stelle, “Saps, sempre hem d'acabar per treure't les castanyes del foc” va dir amb un somriure mentre patejava els collons del que hi havia a terra “No saps com m'agrada esclafar ous com a bona amiga puta lesbiana teva” va dir amb un somriure, vaig agafar a la que havia anar a buscar i la vaig treure del local, fora m'estaven esperant “Has trigat més de cinc minuts!” “Ja, els que els vellets anem un xic més lents”, un cop en el cotxe Milow ens va donar la benvinguda, vaig arrencar per portar a aquella a casa, baixant vam veure un cotxe estimbat contra la cuneta “Eiiii, no pares!” em va cridar el meu paquet arrufa nassos, “Ets infermera?, saps primers auxilis?” vaig dir mentre veia unes llums blaves que s'acostaven, “Ostres, aquell cotxe era d'un amic, espero, espero, que...” “Tranquil·la, no he vist ningú més que el conductor”, sempre he cregut que les nits són per dir mentides, i tampoc treia a res dir-li que el seu cercle d'amistats s'havia reduit dràsticament aquella nit...
link 1
link 2
link 3