entrada 348 (any 2)

Avui hi havia el galliner esvalotat, de fet crec que haurien de prohibir directament les festes de Nadal, ja que aporten més perjudicis que no pas alegries, doncs bé, ahir hi va haver sopar, però només sopar de secretàries i fan fer allò tan humà i entranyable de l’amic invisible, de fet i veient com els hi va aquests darrers anys, més aviat enlloc de l’amic invisible són ganivetades traperes força visibles, això si, provinents d’algú (amic) invisible... ben mirat, tampoc està tan malament, ja que mentre elles acaben de mala llet, nosaltres tenim tema de conversa i de fanfàrria durant uns dies, doncs bé, ahir no va ser l’excepció, a la meva secretària sense anar més lluny que està en un ple procés d’intentar perdre aquells darrers quilos que són els més complicats segons ella, li van regalar un bikini de pell de tigre (o de qualsevol altre felí, que total pel cas), dues talles més petit amb una nota on hi deia: “Segur que et quedarà diví quan perdis aquests quilets de res que et sobren”, doncs auuuu, que ja la tinc de mala cara tot el matí, avui fins i tot el cafè estava agre, si és que hi ha gent amb poc sentit de l’humor, amb tot no ha estat de les menys afortunades ja que hi ha hagut regals encara més encertats, doncs bé, després del sopar van decidir anar a prendre una copa, suposo que els locals on s’acostaven tancaven davant aquella marabunda d’estrògens i progestàgens pel perill que podia representar per la població masculina dels locals, no he pogut amagar el somriure al recordar l’escena de la nit dels morts vivents... bé, doncs al final van trobar un local on deixar-se anar, i vet aquí que tant de sopar, que tanta llibertat, que tants collons, perdó... ovaris, que una de les tipes va aconseguir lligar amb un dels allí presents, ahhh, passar gana i tenir força per ser mossegat sempre ha estat una bona combinació, a més no és qüestió de perdre oportunitats que de la mateixa manera que Deu dóna pa a qui no té dents, també dóna sexe a qui..., doncs bé, avui era l’objecte de totes les crítiques, tot i que no he pogut separar la part de mala llet normal en els comentaris femenins, de la mala llet generada perquè aquella va lligar i les altres no, de fet la conec i sé que pot lligar sempre que vulgui, a més ha entrat amb la mateixa roba (fet força normal, després de no passar per casa), i alguna encara li ha dit “Vaja, ni t’has canviat?” amb aquella cantarella de dona hiper fashion victim per continuar “Saps, n’hi ha que no follen amb qui volen i acaben amb qui poden...”, la secre ha somrigut i ha contra atacat “Mira, doncs no, no m’he pogut canviar, i encara porto les mateixes bragues, si les vols veure?, i tens tota la raó n’hi ha que follem amb qui volem perquè podem, però n’hi ha que ni tan sols podeu follar”, touche!, realment visc en una colònia de hienes... el que espero és no trobar-me amb la que genera un fals penis per demostrar la seva superioritat “Cap problema?”, m’ha preguntat la bragues no canviades quan m’ha descobert mirant-la “Res, res, només mirava com t’asseies...” definitivament si que se l’intuïa un vultet a aquella hiena... ha estat aleshores quan m’ha cridat la meva secre, “Tens una trucada de casa, algú diu que recordis de comprar el pa i que no triguis...” m’ha dit amb un somriure, si de fet és fàcil fer-les contentes, quan he penjat al despatx la porta s’ha obert i ha entrar amb una tassa de cafè “No m’has d’explicar res?” m’ha preguntat deixant la tassa a la taula, “Doncs, no?, i tu?, ja saps que els de Greenpeace estan cercant a una tipa que es dedica a matar a grans felins i fer-se bikinis?”, sempre m’ha agradat com arrufa el nas, ha obert la boca però amb un gesti li he indicat que la conversa havia acabat, ha sortit per on ha entrat, he despenjat trucant a casa i dient a la allí present que no contestés més el telèfon, he tornat a somriure imaginant la cara de la meva secre quan ningú contestés a les seves trucades, el que ja he dit, és força fàcil fer feliç a la gent...