La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell
divendres, 27 de febrer del 2009
entrada 81-3 (any 2)
Com ja he dit moltes vegades el temps acaba per posar tothom al seu lloc, fa temps vaig conèixer una noia que en teoria era divinadelamuerte, o almenys així seria si ens creguéssim els seus comentaris, amb tot, fa segles que ja no crec el que em diuen els humans per la qual cosa sempre els vaig ficar en dubte, però és clar, ja em direu que treu una persona al mentir sobre el seu físic, quelcom tan obvi i visual.... s'ha de ser de la classe tonta per fer-ho, doncs vet aquí que ens trobàvem davant una de bastant tonta, tant tonta com lletja, i a vegades crec que els humans confoneu l'autoestima amb l'estupidesa... però el millor no era el fet que la divinadelamuerte, era una divinamentemuerta, sinó que a més tenia els collons, si, si, els collons de dir que ella estava per passar-s'ho bé i que li traguessin el que havia fet.... mon dieu, de fet tonta i lletja, era d'aquelles persones que enlloc de passar-s'ho bé, estant en aquest mon perquè els altres s'ho passin bé amb elles, i com veieu jo no en desaprofito la situació... amb tot, i com a descàrrec de la pobra noia, dir que possiblement no té un domini total del llenguatge, ja que deuria passar més temps intentat seduir al professor que escoltant, o bé ensenyat les calcetes per sota la taula... i és clar, un cop entrats els anys no és qüestió de jutjar els gustos i com es veu cadascú, però trobo trist que la millor definició d'un provingui d'un físic que ens ve donat i on poc hi podem fer, i que el desig del que esperem aquesta vida és passar-ho bé i sense complicacions, aquest tipus de persones són les ideals per un sopar, perquè a la fi, ningú les troba a faltar, sempre es conclou que o ja no es divertien o que s'han divertit massa, i òbviament la seva empremta queda ràpidament substituïda per la de les noves generacions, que més maques o no almenys són més joves. Així doncs, donar les gràcies a la noia per ser tal com és, gràcies a ella i a milers com ella nosaltres no passem fam, i a vegades i només a vegades fins i tot ens donen les gràcies...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada