entrada 71 (any 2)

Com ja he dit alguna vegada la paciència és una de les virtuts que inicialment hauríem de tenir els vampirs, jo personalment la combino amb l'interès, l'interès per quelcom genera inherentment paciència, amb tot i si la gana apreta a vegades un pessiga el plat abans que aquest estigui totalment cuinat, però saben que la perfecció no és d'aquest mon, tampoc cal posar-se massa crítics si el plat no ha estat del tot cuinat, de fet els vampirs no podem aspirar a estrelles michelin, en tot cas a rh's michelin..... (un altre cop el famós humor vampíric), amb tot he aprés a esperar i observar, i a no fer-me il·lusions, qualsevol fet que pugui passar de la mateixa manera pot no passar, així doncs, si aquest es produeix val la pena donar-se totes les oportunitats possibles, i perdonar les més que possibles errades de l'altre part, i òbviament esperar que en les perdonin, tot i que nosaltres no en cometem masses, i aquest és un dels grans defectes que tenim, som una companyia excel·lent, som la llum o la mel (i podeu acabar la frase vosaltres mateixos), un xic de nosaltres és un excés per vosaltres, i amb tot, sempre he decidit no assaborir l'èxit fàcil ni forçar les situacions, m'agrada veure com tot esdevé un sol fet, com milers de peces formades de casualitat, sort, accions, reaccions i moltes altres cosses, s'ajunten per formar un sol tot, una imatge que reflecteix el resultat de les accions, i a vegades la imatge no agrada però és el que hi ha, un cop no agrada sempre ens queda anticipar el sopar o desaparèixer, fet que els vampirs tenim certament controlat. Així doncs, moltes vegades tinc la sensació que em perdo en aquesta espera, i que a vegades val més la pena d'accelerar els fets, per tal que si no surten bé, un pugui triar el següent... i possiblement aquesta sigui una visió humana, massa humana, però no per algú que te l'eternitat com a companya. Amb tot, aquesta mateixa eternitat fa que a vegades sigueu els humans qui acabin per desaparèixer, així doncs per no plorar com un nen davant la pèrdua d'una sortida o posta de sol he aprés que com en el cas del sol, les ocasions sempre venen i van, i com ja he dit, cada cop que no he sopat amb algú, he trobat a algú a qui sopar....