Avui volia parlar de les muses, però no hi com voler parlar d'algú perquè no es presenti, així que suposant que estiguin ocupades en altres menesters, escriurem sobre altres temes, de fet i observant a la gent crec que la gent no canvia en la seva darrera naturalesa, com em va dir algú fa molt de temps, els escultors, no fan les estàtues des de 0, són capaços de veure la figura que conté cada pedra i l'únic que fan es treure allò que sobra, pensant d'aquesta manera em prenc poques sorpreses amb la gent, ja que normalment la primera impressió és la que val, i tot el que li segueix no és més moltes vegades que intents de transformar el que ha anat malament o senzillament no ha anat... amb tot, i a vegades quan puc perdre el temps, i per els vampirs, el temps té un significat molt diferent al que té pels mortals, em dedico a donar oportunitats a situacions que estan prenyades de bon inici, i lamentablement els resultats finals sempre em porten a reforçar la idea, que si quelcom no funciona bé als 10 segons, difícilment ho farà als 10 anys.
Aquest principi concorda amb el fet que al llarg de meva existència (parlar de vida, quan un en teoria no està viu, em sembla un xic agosarat), he servit a molts senyors, de fet el servir a algú facilita enormement la vida, i en èpoques poc vitals sempre he escollit anar amb la corrent mentre intento passar l'avorriment de viure amb qui no em desperta el més mínim interès. Però amb el pas del temps he descobert que els temps dels grans homes s'han acabat i que ja no queda ningú a qui valgui la pena servir. Així doncs, orfe de cap senyor a qui servir, em dedico a aquelles causes que són capaces de fer-me despertar algun somriure, possiblement sigui molt més senzill i simple, però tota existència ha de tenir un objectiu, qui viu per viure, es pot preguntar algun cop: "realment, perquè visc?". Un dels inconvenients de canviar senyor per motius, és que la naturalesa humana queda reflectida, quan cada cop que m'involucro en un motiu se'm pregunta, quin serà el cost o el perquè dels meus actes, bé, normalment sempre ho faig sense interès, sense cap altre que el simple somriure final a la feina ben feta, ara bé... si se'm pregunta el motiu o el perquè, aleshores decideixo fer feliç a l'altra part, i em cobro de l'única manera que sé el servei prestat.... Recordeu, recordeu, deixeu fer a un vampir, i no pregunteu ni molesteu, si perdem l'interès o ens distreuen del que fem, molt possiblement ens interessarem en altres cosses, i us asseguro que no us agradaran :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada