La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dijous, 12 de febrer del 2009

entrada 67 (any 2)

Justícia social... bé suposo que sota aquests meravellosos mots, s'amaga la justificació a fet no tan meravellosos, parlar de justícia social, és parlar de moltes coses i molt diferents com en la darrera entrada va quedar clar, però, sento dir-vos que la justícia no és d'aquest mon, i que els humans no sou precisament un pou de ciència en el moment de repartir justícia, i com sempre, la justícia social té com a fi, l'inici de la sensació que alguna cosa em molesta.... els humans sou capaços de defensar qualsevol valor mentre aquest valor no vagi en la vostra contra, a partir d'aquest moment entrem en una altra dimensió..... i ja se¡n pot fotre un fart de riure la dimensió desconeguda d'aquesta nova dimensió. Fa temps, en una d'aquestes conferències li vaig preguntar al ponent que si tant creia en el seus valors, perquè no renunciava al que estava a punt de cobrar i ho donava als necessitats, la resposta va ser que necessitava els diners per viure, al que vaig preguntar de nou, si sense els diners d'aquella sola conferència no podria viure, després de pensar-s'ho va somriure dient que podria viure, però no com estava acostumat a viure. Voila!, ja hem arribat al final de carrer, tots els humans esteu disposats a renunciar a allò que no es vostre, però que no us toquin el que us pertoca.... és una forma un xic "especial" d'entendre qualsevol justícia social, jo ho tinc més clar, de fet sempre he parlat sota concepte de recursos... aquests són limitats i els demandants són superiors als disponibles, o almenys als disponibles sota la configuració actual, qualsevol estudiant d'econòmiques serà capaç d'explicar-vos que és una corba d'utilitat (per al més interessats les podeu consultar a: http://es.wikipedia.org/wiki/Curvas_de_indiferencia)
I com sempre, tot es resumeix en recursos, i satisfaccions, tothom té un conjunt de recursos que consumeix i que li reporten una satisfacció, aquesta creix en funció dels recursos de que es disposen arribant a un màxim on a partir del qual per més recursos que es tinguin aquesta no creix.... de fet és ben fàcil d'entendre i no crec que siguin necessaris exemples... ara bé per la part inferior hi ha un punt on a manca de recursos la satisfacció disminueix i apareix la insatisfacció, a partir d'aquest punt, un intenta retornar com a mínim al punt de satisfacció mínima i és quan es reclama la justícia social, però mentre s'ha estat en un pla de satisfacció de justícia social més aviat el mínim... i el problema no és que sigueu així... el problema és que ho negueu, i negar la veritable naturalesa d'un, em porta a pensar que us coneixeu ben poc, tant poc que aleshores us sorprèn quan algú actua com humà, només us recorda que els humans, heu espoliat i explotat recursos naturals, eliminat espècies animals i vegetals, modificat entorns al vostre gust, trencat equilibris naturals, i un llarg etcètera de fets, que em fan plantejar que sou certament cínics de parlar en termes de justícia social... potser podríeu parlar en termes de justícia planetària i realitzar un suïcidi massiu, segurament la Terra i moltes espècies animals i vegetals, declararien aquell dia com a a dia de festa mundial.