entrada 80 (any 2)

Fa temps que em pregunto si la ignorància és el desconeixement de la veritat o la necessitat humana de la no acceptació d'allò que volem, de fet ja ho diuen que no hi ha pitjor persona que l'ignorant, tot i que a vegades el coneixement ens pot fer lliures però no feliços, i com sempre la pitjor ignorància és la que s'imposa un mateix davant la realitat amb un intent de veure-la no com és sinó com volem que sigui, no hi ha res més patètic que escoltar a algú dient: podria ser, si passes això aleshores allò, si volgués fer aleshores... crec que el condicional és una forma verbal utilitzada en excés per la humanitat. Generalment els vampirs ho tenim un xic més clar, les coses són el que són i no val la pena intentar transgiversar-les o transvestir-les, si ho fem possiblement ens podrem enganyar una temps però al final ens trobarem que el nostre feliç mon actual, no és real i faltarà veure si estem preparats per la realitat. Fa segles passejant pel sud d'Anglaterra vaig trobar un camperol ven entrada la nit, em vaig preguntar per que nassos encara estava treballant la seva terra, i com que la curiositat és inherent als vampirs m'hi vaig acostar, després de les presentacions es va començar a sincerar i mentre compartíem una ale, em va dir que si treballava era per poder-se casar, havia posat l'ull a la filla del hostaler, i voli casar-s'hi, però abans havia de fer una mica de calaix, ja que no hi volia anar amb les mans buides, òbviament no vaig preguntar si la filla de l'hostaler estava tan desitjosa com ell, i va començar a construir tot el seu futur amb un preciós condicionals, en resum, si treballava i podia vendre tot el que cultivaria, aleshores tornant a invertir i amb un xic de sort i bon temps, podria tornar a generar suficient per plantejar-se la boda. Vaig somriure i el vaig deixant treballar, dient-li amb un somriure que a vegades els deus ens tenen guardades sorpreses i que no val massa la pena fer plans, al que em va contestar, que pocs deus es fixarien en un simple camperol. Vaig marxar creuant-me amb una persona que anava en direcció al bon Jim.... tot i la distància vaig escoltar la conversa i sense mirar vaig veure la mirada de sorpresa del Jim, possiblement cap Deu, s'havia interessat per ell i els seus plans, però si algú altre, algú que encara tenia el regust de la seva estimada a la boca, i possiblement li vaig fer un favor, la filla de l'hostaler no estava feta per camperols, tenia els ulls massa alts per veure la terra que trepitjava, i només aquells qui poden volar es poden permetre aquests luxes, els que no podeu volar, acostumeu a caure, que és el que li va passar, ella va caure en braços equivocats, i el seu coll en dents certeres, la seva mort va ser lenta, la vaig gaudir com havia gaudit tota l'estona abans, era jove i sabia el que feia i com ella va dir "Algun dia marxaré d'aquesta merda de poble, on només hi ha gent camperola, i aniré allà molt enllà", de fet sempre m'agrada fer reals els desitjos dels humans, va deixar el poble, i es troba allà, molt allà, cremant al fons de l'infern.