entrada 64 (any 2)

Ahir vaig sortir a sopar fora, de fet en el meu cas sempre acostumo a sopar fora, no sabeu com poden deixar de perduda la catifa alguns sopars.... i és clar, després de la primera mossegada mai se sap com s'acabarà.... tot i els avisos del divendres vaig decidir sortir i és clar, si es fan avisos per algun motiu seran, en el cas dels vampirs tenim la mala sort que el nostre menjar té la mala costum de parlar (per no dir res), mentre es cuina, i ahir no va ser diferent, suposo que el títol d'expert en psicologia a alguna gnet li és inherent i que es creuen que per haver llegit una mica o per tenir un grupet d'amics subnormals tothom està tallat pel mateix patró, però és clar, tampoc es costum de posar la poma al a boca de la gent abans que aquesta estigui al punt, i com que m'havia oblidat els taps de les orelles a casa em va tocar escoltar tot un seguit de frases fetes, que suposo intentaven psicoanalitzar-me i que no van fer més que posar-me nerviós, a vegades crec, que Deu en el moment de néixer, deu dir: "Tu seràs estúpida, això si, seràs rossa i amb un bon parell de pits, no sigui que em titllin de cruel....", i és clar, no és que totes les rosses siguin tontes, és que tota la humanitat ho és. La darrera frase amb cert sentit que he escoltat és quan em van dir, que actualment s'hauria de veure el mon i pensar sota paràmetres de playstation, ja que qualsevol altre punt de referència restava sobrepassat i he de reconèixer que molt possiblement aquesta ha estat una de les darreres veritats que he escoltat. Bé, mentre la meva psicòloga intentava analitzar-me i jo notava com cada cop més, els seus llavis s'humitejaven i no tan sols el de la boca va sortir un tema sorprenent, "intel·ligència emocional", brutal, és a dir les emocions són intel·ligents o la intel·ligència té emocions.... va ser aleshores quan vaig entendre al pobre Hal 9000, i em vaig replantejar no sopar perquè molt possiblement tenia davant meu un futur premi Nobel... òbviament la interessada va ser incapaç de definir intel·ligència, i emoció, i si esteu rient, intenteu-ho fer en menys de 10 segons espavilats, i es que ni els vostres colls resten a salvaguarda de proves tan senzilles. Li vaig dir, que no patigués, que molt possiblement al final de la nit poc sentit tindrien aquestes paraules, i amb un somriure em va preguntar, si serien més emocionals que intel·ligents, i li vaig dir que si, que per falta d'intel·ligència ja només queda ser emocional.... aleshores i just en el moment que anava a restar... restar he dit?, bé per restar suposo que primer hauria de sumar.... i aquella noia crec que poc havia sumat, així doncs no anava a restar res, anava a treure un neutre de circulació. Quan algú em va demanar foc, em vaig girar certament indignat, no hi ha res més molest que et parin quan començaràs a sopar, però l'espera va valdre la pena "El Doctor Livingstong, suposo?. Prefereixes menjar escombraria o cuinar un xic més?", la rossa va intentar dir la seva, però la meva nova amiga la va morrejar dient-li que per poca cosa més servien els seus llavis i em va agafar de la ma. La nit va ser màgica, no van caure els estels del cel, però si que van caure altres coses, i us puc dir que l'univers s'expandeix i no pas es contrau, però com tota nit va tenir un final, una mirada enigmàtica i una pregunta que esdevé quasi bé que eterna "Ho acabem aquí o t'arriscaràs a tornar a caçar-me?". Vaig somriure mentre se'm fonia entre els braços, encara tenia un xic del regust als meus llavis, una barreja de gustos com feia segles que no havia experimentat, i ja des de la distància algú va dir "Sempre seràs un romàntic, amb tot, em diverteixes, i espero tornar-te a veure aviat, tot i que pels anys que tens encara tens una certa tendència a confondre forats....". Va ser una nit, amb rosses, intel·ligències, emocions, i molt més, però a la fi ,el que queda és el fet, que un cop més la nit va merèixer la pena, un dissabte interessant, ves qui m'ho hagués dit el divendres....