entrada 69 (any 2)

Crec que odio als humans tant com els estimo, de fet, en sóc plenament conscient que no és més que una puta relació d'amor-odi, he viscut tants anys entre vosaltres, que tal com deia l'agent Smith a Matrix alguna cosa vostra per força se m'ha tingut d'enganxar contaminant-me, tot i voler mantenir les distàncies un al final acaba per semblar-se a aquells a qui vigila o amb qui conviu, i aquest és precisament un dels problemes més grans que tenim els vampirs, el intentar ser humans o voler ser humans pel simple fet d'imitar el comportament o d'estar entre humans, jo fa segles que he descobert que intentar enganyar-se a un mateix, no porta a ser feliç ni tan sols a enganyar-se, només porta a descobrir que les veritats tenen una força molt superior a la de qualsevol mentira. He de reconèixer que fins i tot fa segles camuflava la meva mort, i he assistit somrient a molt enterraments meus, tot per intentar semblar humà i que el record meu fos el màxim d'humà possible, però ara ja fa molts anys que no he mort (figuradament), he aprés que els humans sou encantadors sempre dins d'una mesura, i que com tot en excés sou dolents, podem compartir entorn espaial, però per molt que vulguem uns i els altres no som el mateix, i encara que no fóssiu víctimes tampoc seríem el mateix, vosaltres no sou més que humans, un conjunt d'enllaços moleculars que per la gràcia d'algú dóna com a resultat un cos que actua i sent com humà, i en canvi nosaltres, nosaltres tenim poc d'això ja.... no sentim, ni pensem com humans, i els que hem tingut la sort de sobreviure sabem que no som humans, aleshores pensem i sentim com a éssers diferents, amb diferents sensacions i necessitats, tota l'escala humana amb que vosaltres mesureu la vostra existència, esdevé una simple banqueta per a nosaltres, nosaltres us hem vist amb la perspectiva que ens dóna la història, i podem anticipar els vostres desastres, tot i que hem promès de no actuar, i no per fer-vos un favor, sinó simplement perquè sabem que en el fons els humans voleu tenir la possibilitat d'equivocar-se, i donar les culpes de tots els desastres a tercers, molts de nosaltres us hem intentat ajudar, però no en recordo cap que hagi passat els 33 anys humans, tots han mort abans, i sento dir que no pas a mans vostres, molts han mort al veure que sou una espècie que no permet de consells ni ajudes, si el materialisme fos doctrina, vosaltres en serieu el seu més clar exponent...