entrada 78 (any 2)

El fet de viure molts anys fa que tinguem una memòria històrica important i que puguem donar explicacions de molts fets passats, amb tot no tenim el coneixement absolut del que passarà en el futur, amb tot els fets passats ens donen claus per entendre el present i projectar el futur com a projeccions futures de fets passats, i de fet he viscut l'ascens i la caiguda de grans imperis i fins i tot he participat en certa mesura en la caiguda d'imperis que havien de sobreviure a la humanitat, però al final sempre passa el mateix, la humanitat treu el peu de l'accelerador i es va alentint, fins que apareix algú amb velocitat i aleshores qualsevol intent és inútil, i el gran imperi descobreix que és massa gran per ser un imperi i finalment esdevé un gran desastre, aleshores es produeixen multitud de petits imperis que lluiten per demostrar que són els dignes successors de l'imperi primigeni i després de moltes guerres la terra està tan devastada que es necessiten segles per poder tornar a crear un imperi amb cara i ulls, tot decliu però i vista la meva experiència s'inicia amb un fet, un fet distintiu del decliu humà, i és quan exterioritzeu les vostres necessitats, quan algú cerca fora el que no té o no creu tenir dins és quan la màquina dubta i es qüestiona, i és precisament en aquest instant quan tot sembla susceptible de perdre's i la persona es tanca en si mateixa i aleshores és incapaç de veure que és l'exterior i no l'interior el que dóna les possibles respostes, però totes aquestes provenen de la interiorització no pas de la externalització. Possiblement la solitud dels vampirs prové en part que hem aprés que ningú com un mateix es coneix, i que la solució a molts problemes és interna i no pas externa, l'exterior ens dóna les claus, però qui las fa girar dins del pany i obre les portes som nosaltres, amb tot sempre s'ha d'estar preparat per suportar el que hi ha darrera de la porta, ja que a vegades aquestes portes fan tanta por quan érem infants i no gosàvem a mirar sota el llit...