entrada 70 (any 2)

Al llarg de la meva existència he assistit a la caiguda de moltes ciutats, tantes que quasi no en recordo els noms, amb tot, sempre ha estat el mateix, quan algú es tanca en un lloc ja està mort, la naturalesa ho té clar parar-se en un lloc és un error, perquè tots els llocs són per definició violables, no he conegut encara cap lloc on no s'hagi pogut entrar, des de Numància a Masada o qualsevol que us pugueu pensar. I quan més es resisteix més violència provoca i més violenta és la resposta de l'invasor, he vist tants carrers vermells de la sang dels defensors que fins i tot a mi se'm feia vergonyós la pèrdua del menjar d'aquella manera, els humans sou experts en demostrar màxims d'humanitat i deshumanitat i en aquests llocs és on he observat el que podeu ser, el súmmum de la destrucció, us puc assegurar que molts dimonis podrien tenir vergonya dels seus actes al veure els vostres.En el meu cas, tota caiguda de ciutat no ha estat més que una justificació per donar-me una satisfacció al meus gustos més baixos, mai he pogut camuflar amb tanta normalitat els meus actes sense necessitat de vigilar ni controlar-los, ja que no son ni molt menys els actes més salvatges que es produeixen... He aprés que la mesura i el control, és el que ens dóna el control i la força per poder sobreviure al llarg dels segles, no hem de ser pitjors ni tampoc millors, hem de ser un terme mig, una nota aliena i sense record, he comés tants pecats que tota una existència virtuosa no els podria netejar, i amb tot, no hi ha registre ni evidència dels mateixos, sempre he estat sobrepassat pels propis humans, els quals m'han fet un gran favor que mai podré retornar.Aquest cap de setmana ha estat un xic especial, de fet no ha estat el que tenia de ser, però tantes vegades no ha estat el que tenia de ser que... un aprèn a valorar les sorpreses del destí, amb tot ahir vaig recordar abordatges i entrades en ciutats sota el crit de "No presoners", i fins i tot algun somriure se'm va escapar, és el que tenen les nits del cap de setmana, nits on res és el que sembla i on finalment tot acaba per ser, i fins i tot en la bogeria d'ahir vaig lamentar el que estava perdent-me, però com en tot sempre hi ha noves oportunitats i per molt desitjat que sigui un vi, la paciència sempre dóna un valor afegit, ja ho diuen.... al final l'objecte desitjat no és la fim la fi és el desig en si mateix...