entrada 482 (any 2)

Aquest cap de setmana m’ha passat una cosa que feia temps que no sentia, veient una sèrie de televisió he tingut un atac de vergonya aliena tot pensant en lo gilipois que eren els que hi sortien, puc entendre que calgui fer sèries de 20 episodis o més, puc entendre que es vulgui fer participar al espectador, puc entendre, puc entendre, i hauria d’entendre... ara bé, el que no entenc, és que em tractin de subnormal estúpid, i que plantegin situacions que qualsevol dels madelman que hi surten haurien de poder resoldre fins i tot en el temps que l’única neurona que tenen els homes se’n va de vacances del seu lloc de residència habitual, que com tothom sap és quatre ditets (o alguns més) per sota el melic, doncs bé, i per acabar d’arrodonir-ho llegint alguns blogs vec amb sorpresa que tal com arriba l’estiu i les floretes floreixen i el temps fa que les noies maques gaudeixin ensenyant el seu cos i les lletges ho pateixin, i mereixen comentari a part “les que no tenen complexes” (diuen) que són precisament les que ja han tirat la tovallola i no volen passar la resta de la seva vida tancades a casa, fa gràcia, que sota la senzilla frase de: “Jo vaig així perquè no tinc complexos” ens obliguin a veure segons que... no sé quan es va perdre definitivament el “decoro” i les “bones maneres” en aquesta merda societat que hi sou, doncs bé, centrant-me...., un, dos, tres, ja!, doncs bé, he vist com floreixen els premis bloggils, i res a dir-hi.... o, si? mireu el que no acabo d’entendre és: un imbècil crea un premi i es passa un temps decidint aquells blogs que se’l mereixen (res a dir, tothom pot malbaratar el seu temps com cregui més adient...), un cop feta la selecció envia el premi al blog i el receptor pot tenir un squirting de plaer (dic squirtint perquè els receptors acostumen a ser receptores... deu ser l’ordre natural de les coses, ja està, ja me l’he tornada a guanyar per part de les erices cabrejades...), doncs bé, un cop rebut el premi observo com la moda és: “I ara el dónes a 10 blogs més del teu gust”, ole, ole, tus güevos morenos, assistim sense saber-ho als “premis cadena”, fins ara hi havia mails cadena, però algú ha decidit modernitzar-ho fent els “premis cadena”, i jo em pregunto: “Al final no serà tot una maniobra del subnormal creador inicial del premi per obtenir publicitat sense massa esforç?”, perquè és clar, mancats com aneu d’autoestima que us diguin que el vostre blog és xaxipiruli de la muerte, és tan com que us reafirmin en que sou capaços de fer quelcom mitjanament bé, i que possiblement teniu algun destí en aquest mon, més enllà d’esperar que us baixin el darrer teló... fa temps algú em va dir “En l’elogi hi ha més gosadia que en la censura” la frase no era de qui m’ho va dir, sinó que senzillament la va parafrasejar en una situació força semblant... i amb tot, suposo que si es crees el premi al “merda blog de l’any” ningú tindria el desig natural de penjar-lo al seu blog tal i com es fa amb els altres, suposo que pel senzill fet que els humans necessiteu que us diguin lo bons que sou més que no pas lo dolents que arribeu a ser, i el problema, és que un no ha de canviar allò en el que és bo, un ha de canviar allò en el que és dolent, i sinó s’accepten les crítiques pocs canvis farà una persona..., tot i que com deia un altre conegut: “Puedo ser tonto, però no soporto que me lo digan... ya que entonces puedo llegar a olvidar que lo soy”, ainsss si en el fons no era tan tonto aquell tipus, al final no som el que som, som allò que els altres diuen que som...