entrada 473 (any 2)

Avui fa anys que el bo del Robert em va dir: “Ja no ens prenem les guerres seriosament...” (si em donessin un centilitre de sang cada cop que ho he escoltat tindria sang per forces existències...), i és clar quan un no es pren seriosament una cosa, acostuma a fer el ridícul més espantós, encara avui em pregunto com pot ser que amb un president cagat pel que diran, i amb més interès per descobrir si la mossa era rossa autèntica que no pas si el veí li podia donar pel cul, es van arribar a plantejar una operació com aquella, bé, els de l’altre bàndol tampoc era que fossin per tirar-hi coets, entre l’argentí renegat i el revolucionari patètic anava el tema (lo de renegat tot i ferir sensibilitats, sé força bé perquè ho dic, i de fet si us creiéssiu més la veritat que no pas la llegenda descobriríeu veritats més que interessants), van ser quatre dies de vacances pagades, de fet des del primer i quan ens van escurçar a la meitat els avions disponibles i força més els mitjans que esperàvem, ja es va veure que allò seria una funció d’opereta i com a tal valia la pena prendre-s’ho, i tot i que els vampirs no tenim massa predilecció pel sol, les platges paradisíaques, les noies sense masses problemes, el bon rom i tabac, etc, etc, vaig fer el millor que es podia fer, vaig deixar a aquells que havia acompanyat que es podriguessin a la platja que acabaria per donar-lis el nom del porc, i vaig anar a fer un xic de turisme, ara podreu dir que vaig ser un traïdor i tal i tal, però mireu si va ser poc seriosa la guerra que fins i tot els presoners van ser alliberats a canvi de 53 milions de dolars i no en cash, no, no, sinó en putes medicines, aliments i tractors, si ja ho deien allò de... “tengo un tractor amarillo que mola mogollon, brother...”, així que mentre el sainet tocava a la seva fi, jo vaig conèixer a la Sara una criolla qui tenia una tendència malaltissa en prendre el sol per dissimular els seus orígens, diuen que no hi ha millors amants en cap altre lloc, i si voleu que us sigui sincer això és com les platges tothom té les millors i més netes, així que tothom té les millors amants i les més netes, i al final un descobreix que en al final el negoci senzillament es troba en aigua i sorra, pell i corbes, doncs bé, aquesta nit aixecaré la copa pels enèsims que van anar a l’infern creient les mentides dels vells (la frase no és meva),
“Murieron algunos, pro patria
non dulce et non decor...
se adentraron hasta lo ojos en el infierno
creyendo las mentiras de los viejos; luego, descreídos,
volvieron a casa, a casa a una mentira,
a casa a muchos engaños,
a casa a viejas mentiras e infamia nueva;
la usura secular y centenaria,
y embusteros en cargos públicos...”