entrada 485 (any 2)

Ja està, ja s’ha acabat, i com em van dir fa temps: “A vegades no guanya el millor, guanya el més intel•ligent”, i si encara hi voleu donar un tomb més: “El més intel•ligent no és qui més ho demostra o mes parla (escriu), el més intel•ligent és qui senzillament optimitza les seves aparicions i no es malgasta en exhibicions innecessàries”, fa segles que ho dic, que la gent té la boca per moltes coses, però no l’hauria de tenir per dir tonteries, ja que normalment el temps i els Deus acaben per demostrar que per molt que es digui la realitat acostuma a ser força diferent, i donar valor de dogma de fe sense discussió possible al que diu un jovenet (per molt guapu i catxetes que estigui), és una estupidesa de l’alçada d’un campanar i que acaba per fer pujar el preu del pa cada cop que obre la boca... amb tot el que va dir no deixava de tenir un cert regust a veritat tot i que mal orientada, quan va dir que: “Desitjava que durant 90 minuts els jugadors odiessin el seu ofici...”, no anava tan equivocat, ja que va encertar en que en el seu cas personal: “Durant forces més de 90 minuts haurien d’odiar el seu ofici i el que han fet...”; tot i que poc em crec que aquest neomercenaris triguin massa en eixugar-se la llagrimeta fàcil i seguir amb la seva facilvida, de nous ídols de la nació, fa uns dies vaig deixar en un blog que no entenia com aquests tipus podien entrenar, jugar i a més (alguns) escriure llibres, pobre de mi!!, tan tontet que sóc, tot un vampiret estúpid, al final m’ho van explicar, ells no escriuen, són altres qui ho fan i ells depenent del seu grau de decència beneeixen el que els altres han escrit o fins i tot hi posen el seu nom.... però aleshores no són escriptors, sinó personatges d’un llibre... i la resposta torna a ser brutalment clara... “La gent no vol llegir el que els altres diuen dels seus herois, perquè tothom en pot tenir una idea dels mateixos, la gent vol creure que algú força normal pot fer moltes coses i totes bé, i si necessita que li facin les coses i ell senzillament posar el nom... qui som nosaltres per jutjar els actes d’un Deu?...”; personalment crec que ahir l’estratègia va ser l’equivocada, ahir enlloc de camisetes amb “Ens hi deixarem la pell”, senzillament els hi calia un tipus rere de cada un dels jugadors que els hi anés repetint “Memento mori”, o si ho preferiu “Respice post et! Hominem et esse memento!”, fa temps un tipus genial em va dir “No actuo per deixar bocabadada a la gent i que em recordin al llarg del temps, de fet que em recordin no ajudarà a la gent, prefereixo centrar-me senzillament en solucionar problemes i que la història em jutgi, de fet només aquell qui necessita viure eternament vol ser recordat, i veient el que he vist no en tinc cap ganes de ser etern”, i això li va dir a un vampir, valents collons!!, aquest matí quan he entrat al despatx ha vingut un dels analistes de sistemes i m’ha dit “Saps quina era la cançó de l’any passat? Lliga, copa, champions... saps quina serà la d’aquest any? Ni lliga, ni copa, ni champions...”, no he pogut evitar un somriure i més quan l’acudit venia de tot un asperger, qui ha acabat dient-me “Zas, en toda la boca!”, mentre marxava com un bon Sheldon Lee Cooper...