entrada 475 (any 2)

A l’empresa hi ha dos tipus genials, de fet són germans i dels pocs que només s’engeguen a la merda en ocasions especials, doncs bé, ahir parlava amb ells i em comentaven que la gent es pot dividir en dos grans grups, des de que Deu ha donat l’opció de la reproducció a tothom qui tingui un cony i una polla, i a més tingui un òvul i uns espermatozous capaços... doncs bé, segons ells la gent es divideix entre els cosmogònics i els mongolònics, els primers són aquells capaços de lligar forces temes i treure’n un de global, força decent i defensable, els altres són aquells que de qualsevol bona idea n’acaben per obtenir una bona merda, que tot i ser bona no deixa de ser una merda... doncs bé, aquests germans s’inflen a fer conferències des de que van descobrir que l’important no era reconèixer als líders, sinó poder crear líders dels subnormals que normalment gestionen les empreses, ja que el propietaris no volen escoltar allò de: “Miri, el líder de l’empresa és el tipus de la secció B de muntatge, aquell a qui tothom segueix sense qüestionar-se el motiu i qui s’ha follat a totes les mosses de l’empresa, ahh, i el seu fill és un idiota integral que acabarà per ensorrar allò que vostè ha fet... ara bé, si vol podem treure al líder natural i ensenyar-li al seu fill quatre trucs de fira perquè pugi enters...”, si, ja ho sé, és una perversió de l’ordre natural de les coses, però que no heu pervertit els humans tot el que de decent hi havia en aquest mon?, així que el propietari acostuma a fer un xec per l’acomiadament del tipus de la cadena de muntatge, i un xec més important pels meus coneguts qui refinen el poc de bo que tenen els hereus d’imperis per tal que captin que el fet que un obtingui tot el que es vol, i sense demanar-ho, no és precisament l’ordre més natural de les coses, i que en aquest mon tot hauria de requerir el seus esforç, ells diuen que veuen la mateixa mirada quan es renya a un gos que quan ho expliquen als cadells de rics que no han fotut un pal a l’aigua en sa puta vida, així que per un acte de senzilla assimilació interpreten que el cas que els hi faran serà el mateix... doncs bé ahir després d’un parell de cafès i de riure de les darreres feines que havien tingut algú va treure un tema, ara semblaria ser que les erices cabrejades han demanat una reinterpretació dels comptes clàssics per tal d’adequar-los als nous temps d’igualtat i totssoulamateixamerda, i han començat amb els clàssics, i aleshores un va preguntar: “I quin conte quedarà?”, perquè voler veure els contes d’ahir amb els ulls d’avui és com voler que demà us mirin i no us titllin de gilipolles tot volent que us mirin amb la vostra curta mirada d’avui, això si, vosaltres teniu tot el dret de fer-ho amb els vostres avantpassats, mentre comentàvem la notícia un dels germans va deixar anar un “Ostia no parlem de bola de drac doncs...”, el somriure va ser encomanadís i va acabar amb una explosió de rialles d’imaginar que a partir d’ara els escamots pro igualtat reventaran les portes buscant dvd’s o cd’s de dragon ball i portant a tots els posseïdors d’aquest material a granges de reeducació... com deia un conegut meu: “Quan els teus arguments perdin el seu valor i ja no et quedi cap força moral, aleshores només et quedarà la prohibició...”, la meva secretària no els pot veure, ella sempre em diu que s’han cassat i separat forces vegades i que amb totes han tingut fills, ells sempre es defensen dient que creuen en la varietat genètica... i per cert, un xic d’olor a fum hauria de fer el fet que siguin precisament escriptors i no rics en idees el que demanin la reinterpretació dels clàssics...