entrada 470 (any 2)

Ahir va ser un dia on em va venir al cap forces vegades una frase que va dir algú ja fa unes temporades: “Preferiria a un metge que li agafi la mà mentre es mora, o a un que l’ignori mentre millora? Tot i que el pitjor seria un que t’ignorés mentre et mores...”, el motiu que aquesta frase agafés protagonisme ahir van ser tres (i ull que no són poques), tres persones en situacions semblants, un conegut, un desconegut i una blogera, tots tres en un situació vital complicada, o davant un dilema que faria que res fos igual a partir del moment en que s’havia detectat; i aleshores el fàcil (perquè pensar suposo que els hi pot provocar càncer...), el preguntar o demanar el parer, o senzillament explicar el problema, sense ni tan sols preguntar si a algú li interessa el problema o la merdavida que un porta, doncs bé, com a mínim si vomites una merda hauries d’estar disposat a aguantar les respostes que et puguin donar... i és que amb el segles he descobert que els humans no voleu escoltar la veritat, senzillament voleu escoltar allò que voleu, i a més quan més gran és el problema amb més dret us creieu de demanar una explicació que s’adapti a allò que espereu, perquè és clar, pobre subnormal que és un amb el problema que li cau, només fa falta que vingui un altre i l’acabi d’enfonsar, doncs ho sento, la vida és precisament això, i els tontets que siguin incapaços d’entendre-ho que agafin la porta on posa “exit”, fa segles una persona em va dir: “Saps, dient la veritat molt possiblement no caiguis simpàtic i t’odiaran, però en canvi et recordaran tota la vida, si en canvi només dius mentides pensant en que els altres estiguin bé, seràs tan apreciat com oblidat, perquè en aquesta vida hi ha més mentiders amb ganes de dir mentides i estar tranquils tot fent creient que els problemes no ho són, que no pas persones disposades a aguantar el que les veritats poden portar...”, òbviament aquest conegut no va arribar a vell... però des de les hores sempre m’he rodejat de persones que diuen les veritats, i quan més cínics i sarcàstics millor, perquè amb el pas dels segles un somriu al pensar en l’idiota que era i com se les enginyaven els altres per deixar-te en evidència... així que suposo que us ho podríeu preguntar: “Què preferiu algú que us enganya per tal que us sentiu millor, o algú que us digui la veritat tot i fer-vos mal??, tot i que el pitjor, com sempre, seria que algú us enganyés i us fes mal, tot i que recordeu que la culpa mai seria del que enganya, sinó dels burrus que es creuen les seves mentides...”, així que ahir vaig ser trisincer i segons força gent tricapullo i triperdedor de coneguts/deconeguts, però mireu, vaig dir el que creia i el que era, així que mai em podran dir que vaig faltar a la veritat i que em vaig vendre a les necessitats emocionals de tres gilipolles...