entrada 479 (any 2)

Ho vaig dir fa temps i en un altre post, però aquests darrers dies ho he corroborat de nou... “La facilitat de paraula fa que la gent ja no doni importància al que diu...”, avui mentre tothom plorava (o feia veure que plorava) al mort del dia, un dels que feien els discursos ha dit: “Aquesta persona era comparable a la figura de Pierre de Coubertin”, i s’ha quedat tan ample, això si, amb els somriures còmplices i els aplaudiments dels qui volien justificar i enaltir, l’inaltible i l’injustificable, com diria en Joan membre de la quinta del biberó “Un fascista menys...” mentre escupiria al port de Cambrils, i és que crec que les similituds entre aquestes dues persones es troben en que els dos: caminaven, respiraven i cagaven, i si voleu que us sigui franc ni en això, perquè mentre un senzillament cagava l’altre senzillament la cagava... i de fet en Coubertin tenia una màxima “L’important és participar, o bé... l’essencial en la vida no és guanyar, sinó lluitar bé”, i l’altre era més proper a la màxima de “Ande yo caliente y se joda la gente...”, i és que un feixista no ho deixa de ser per molt de temps que passi, un feixista només i amb el pas del temps se l’acabava per tolerar per allò que representa i ofereix, però feixista es queda, i aquesta ha estat la goteta que ha tornat a fer vessar el got, ja que ahir escoltava a tot un senyor president d’un país dir: “Que la calvície prové del que es menja, i que en països com la seva república bananera no hi ha calbs, i que l’homosexualitat es deu al fet que els homes mengen pollastre carregat d’hormones femenines i això els desvia del recte camí, i (per acabar de rematar-ho) que un plumber que no podia netejar una tuberia ho va aconseguir amb coke...”, i així fins la sacietat i el subnormal tot dient “Si ya veo que se han quedado sin palabras delante la gravedad de la situacion...”, i la gravetat és com un tipus com aquell pot ser el president d’un país, i fent les seves analogies no diré que es podria dir dels habitants del seu país, i va continuar tot dient que s’haurien de prohibir els plats i altres de plàstic i que la gent hauria de menjar amb coberts i plats de fusta..., després d’escoltar-lo un podria pensar que el te de coca que li van donar abans del discurs estava més carregat que de costum, o que la persona que li escriu els discursos té uns collons que se’ls trepitja, o que va confondre el discurs del polític amb un monòleg del club de la comèdia, si és que els guionistes tan aviat escriuen per un còmic com per un polític... ja que els primers fan riure i els segons, també... i demà Sant Jordi, suposo que deuran arribar els llibres que cada any la gent ens envia tot esperant que ocupin un lloc en la biblioteca del despatx, i que quan et venen a veure et diuen “Ostres tens el meu llibre!”, al que normalment responc “Doncs si, no vas ser tu qui me’l va enviar?, ara bé, no l’he llegit, me’n pot fer un resum?”, si el tipus es queda blanc i callat, senzillament vol dir que el llibre l’ha pagat, que no pas l’ha escrit, i si comença amb el resum, doncs res, que en un tres i no res saps les tonteries que diu en el llibre sense la necessitat de gastar temps en la seva lectura, i tot i que els vampirs tenim l’eternitat per endavant tampoc és qüestió que malbaratem els temps... avui em deien que un dels llibres que pot triomfar va sobre com tractar a les persones no pel que són sinó pel que poden arribar a ser, i jo em pregunto: “Hi haurà algú amb collons suficients per dir-ho en veu alta i esperar a veure com el tracten?”...