La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

diumenge, 4 d’abril del 2010

entrada 462 (any 2)

Diuen que després d’cabar una feina no hi ha res millor que un bon descans més que res per deixar marxar en pau als fantasmes dels que ja no hi són, però semblava que ahir el tema no aniria per allí, vaig arribar a casa amb la intenció de deixar-me dur tota una nit per la música que tenia recomanada i pendent de ser escoltada, i amb la sempre agraïda companyia del tiet jack, però va ser entrar al pis, deixar la bossa a l’habitació i notar abans que sonés el timbre que hi havia algú a la porta, vaig pensar en no respondre, però sabia qui era, per tal com bategava aquell cor era el tontet del veinet qui suposo que oblidat entre bronca i bronca dels seus pares havia decidit venir a tocar els collons, el vaig deixar trucar i el vaig fer esperar una estona, quan vaig obrir la porta vaig poder veure encara la desesperació en la seva cara “Pensava que passaves de mi ja!”, va dir entrant “Saps ahir vaig anar al cine!, el pare m’hi va portar…” em va mirar suposo que esperant que li preguntes qualsevol merda, però no es va arriscar i va continuar “Vam veure Furia de Titans… saps, tot i que li vaig preguntar al meu pare si la història era com la peli i ell em va dir que si, hi vaig trobar alguns caps que hi penjaven… no sabràs tu…” bon intent!, però un porta forces segles arrossegant-se per aquest mon per saber que la cultura gratuïta mai s’ha valorat i s’acaba per oblidar de la forma més ràpida i estúpida possible, així que vaig anar cap a la meva biblioteca, just després d’entrar em vaig parar girant-me “T’he dit que vinguis?”, ell va arronsar les espatlles mentre esperava a la porta, tot i saber el llibre que buscava m’hi vaig estar més estona del estrictament necessari, les biblioteques tenen aquest efecte en mi, sé quan hi entro ara bé, mai tinc clar quan hi marxaré… vaig sortir donant-li un llibre, era una reedició d’un bon diccionari de Deus, Semideus i altres personatges de la mitologia grega i romana, “Aquí podràs viure tu mateix les seves aventures, i per cert, aquest no és un llibre per ser llegit ràpidament, és un llibre per ser gaudit…”, ell el mirava suposo que intentant descobrir per on anaven les piles o si hi havia un resum de tres pàgines, “Bé, sempre et queda l’opció de mirar-ho per internet al rincon del vago…”, vaig veure com li treia un pes de sobre, va enfilar cap a la porta quan de sobte es va aturar “Si ho miro per Internet, no crec que necessiti el llibre…”, va dir, va mirar la portada del llibre i va resseguir el relleu de la portada… “Saps, no tinc massa a fer… després del cine crec que al pare se li van acabar les idees de que fer amb mi, i la mare està més per la Laura… així que podria ser una bona idea!, tot i que no sé perquè els van canviar per l'avorrit de Deu que tneim ara, aquests si que eren guais..”, com sempre va obrir la porta i se’n va anar sense donar ni tan sols les gràcies… amb tot suposo que quan els homes van veure el que eren van decidir que els Deus no podien ser com ells, i enlloc de creure que aquell que els va fer els va fer tal com era ell, van decidir creure que aquell que els va fer hauria de ser xaxipiruliquetecagas per tal que ells també ho poguessin ser, amb tot no deixa de tenir la seva lògica humana aquesta idea...
I al final vaig quedar jo i la música…. Us deixo algunes de les cançons, per cert, de les que us deixo dues me les van recomanar i no seré jo qui opini sobre les mateixes…
Cançó 1
Cançó 2
Cançó 3
Cançó 4
Cançó 5
Cançó 6
Cançó 7