entrada 481 (any 2)

Bé, sé que ja he fet salat però després de tants posts sobre Sant Jordi vaig decidir deixar passar un xic el temps per no acabar de saturar-vos amb un altre post sobre el tema... i amb aquest temps he tingut una idea sobre una juguesca, vosaltres mateixos podeu decidir de participar-hi o no; aquest passat Sant Jordi vaig comprar 10 llibres, 5 per mi i 5 per regalar, us deixo el llistat dels llibres i us repto a que esbrineu com ha anat el tema, quins han estat per a mi i quins han estat els regalats... la persona/es que ho encertin tindran un regal... (en funció de les persones que ho encertin (nombre i tipologia), el regal serà un o un altre, però regal en resum...), així que... comenci la música i a comptar el temps...
Gabriel García Márquez: “Noticia de un secuestro”
Marion Zimmer Bradley: “Las Nieblas de Avalon: Maestra de magia”
Lars Kepler: “El hipnotista”
Agatha Christie: “Los cuadernos secretos”
Francesc Miralles: “Cuando estuvimos muertos”
Eduardo Punset: “El viaje al poder de la mente”
Clara Sánchez: “Lo que esconde tu nombre”
John Carlin: “El factor humano”
Javier Negrete: “Atlántida”
Antony Beevor: “El Día D”

No he volgut ser cruel i ja us he dit que són cinc i cinc, i si, ja sé que no n’hi ha cap en català, però aquest any el pressupost es va fondre abans d’arribar a la secció de literatura en català... molt possiblement en un altre post us podria dir els llibres que m’han regalat i que mai seran llegits, de fet trobo que una festa com la de Sant Jordi és de les que porta unes imatges més increïbles, com per exemple que a la meva empresa es regalin flors a totes les dones i res als homes (i ja no parlem dels vampirs...), i la resposta al “Perquè?”, doncs per llogar-hi cadires i flipar, segons els grans jefes: “Les dones mai es queixen al rebre una rosa, en canvi els desagraïts dels homes no paren de cagar-se en tots els llibres que se’ls hi puguin regalar... així que, enlloc d’esforçar-se a l’hora de regalar el llibre el millor és no regalar res...”, un altre fet és la tirania personal a l’hora de regalar llibres, de fet els humans es poden dividir entre aquells que regalen llibres que han agradat a un, i que un creu que poden ser interessants a la resta (allò de: “Si aquest llibre m’ha agradat o ha despertat res dins meu segur que ho farà a tothom...”, com si la resta fossin tan gilipolles i amb els mateixos merdagustos), i els que compren llibres que creuen que poden agradar al beneficiari del present, i aleshores un descobreix el poc que coneix a l’altre al veure la cara quan el desembolica o desembolcalla, i força el rictus per dir un: “Vaja, gràcies, no saps l’interès que tenia en aquest llibre...” i penses sota quina pota del sofà o cadira podrà acabar... fa segles algú em va dir que precisament això era un regal més que no pas una desgràcia, el regalar allò que no sabem si agradarà, com deia el meu conegut: “Si coneguéssim tan a l’altra persona com per saber que li agrada o no, implicaria que en cas que regaléssim quelcom que no agradés aquest acte seria totalment conscient i fet a posta, ara la gent pot regalar el que creu que pot agradar amb la tranquil•litat que si no agrada un sempre s’ho prendrà com que en el fons aquells que diem que coneixem són els majors desconeguts...”
Cançó 1 (un cover)
Cançó 2 (per a covar-se....)