entrada 480-2 (any 2)

Fa dies que em ronda pel cap fer una dissertació sobre la tonteria de forces persones, i avui volia deixar anar un comentari com: “Apreciada XXX, la frase seria: "No molesta qui vol sinó qui pot...", i vomitar el que es pensa, a part de tacar a un mateix no deixa de definir a aquesta mateixa persona... i com bé deia el Doc, "Totes putes"... per cert, jo també el trobo a faltar... sempre el vaig imaginar com un bon proveïdor de sang...”, i no ho he pogut fer, he decidit que era el dia, a més avui és 23 d’abril, i que millor que malescriure un post el dia del llibre, doncs bé, l’acte no ha estat possible ja que la persona en qüestió no permetia els comentaris anònims (ara només els deixo en aquesta condició, ja que no vull que la gent els valori en funció de qui els diu, sinó senzillament pel que es diu...), així que m’he cagat en tot i he passat de deixar el comentari, però aquesta només és una subespècie, després hi ha aquells que quan deixes el comentari et diuen: “El comentari es penjarà un cop aprovat...” acabásemos! com deia la Puri quan un client exhauria la seva quota de temps, ara resultarà que els comentaris han de passar la censura prèvia del propietari del blog qui decideix el que es pot i no es pot dir en el seu espai, però apreciats Srs. si sou capaços de vomitar les vostres merdes mentals hauríeu d’estar disposats a que la gent us vomiti les seves merdes o veritats, però és clar, no hi ha res com escriure i deixar llegir els comentaris que interessen, i per molt que em jurin que no tallen ni esquarteren cap comentari, només pel fet de tenir-ne l’opció jo personalment en dubto, perquè ja sé sap allò de que els humans sempre mentiu, i per acabar hi ha aquells que obliguen a introduir un mot de control per tal d’evitar la invasió de comentaris spam, veieu, tot i tocar-me els collons per tal d’escriure un mot que poca gent sap el que vol dir, aquesta és l’únic filtre que trobo acceptable, tot i que personalment sóc dels que penso que si algú es pren la molèstia de comentar una entrada se li han de fer les coses fàcils i la gestió d’un blog ha de recaure en el propietari del mateix, ara bé, no sé de que m’estranyo ja que coneixen als humans sé que el més normal en vosaltres és cagar/parir una merda i esperar que siguin els altres qui s’encarregui de que aquesta merda es mantingui en bon estat, perquè el sol fet de tenir la idea ja ha significat un esforç més que suficient per a vosaltres... doncs bé, seguiré deixant el comentaris només en aquells blogs que permeten l’anonimat, els altre s’ho perdran o guanyaran tot depèn de com es miri, però partint de la idea que crec que tothom ha de ser lliure i apetxugar (ole, ole, patadeta al Fabra, directe a la fava, ainssss, que barruer el sentit d’humor vampíric), amb el que es diu i les opinions expressades entenc que qualsevol limitació a les mateixes ja és una filldeputada només digne de filldeputa, i des d’aquest espai, aprofito per cagar-me i desitjar una diarrea sense fi a tots els censors del mon unit i aquells incapaços de digerir la sinceritat i la realitat i per qui el mon no deixa de ser una hello-kitty shop...