entrada 471 (any 2)

Avui estava llegint que semblaria ser que la Terra com a planeta s’ha posat a ballar tal qual un reggeton, i que hi ha forces més moviments sísmics dels previstos, bé, suposo que fa com qualsevol gos quan n’està fart de les puces que li xuclen la sang... i m’ha vingut al cap la llegenda urbana de que si tots els xinesos saltessin al mateix moment hi hauria el terratrèmol més gran de la història, cosa falsa, o... o igual si, i ara estan fent un prova d’humor amarillo i totes aquelles criaturetes de Deu estan saltant sense parar... el que he dit una llegenda urbana, el que ja no és tanta llegenda urbana és el fet que si en una comunitat de veïns tot posen les rentadores a centrifugar al mateix temps a part de disparar la natalitat ensorraran l’edifici, ja ho veieu són així de filles de puta les rentadores... i ja no parlem si tots els xinesos posessin a centrifugar al mateix temps les rentadores i a més saltessin, aleshores si que hi hauria un moviment tal que segurament el planeta sortiria de la seva òrbita i ja te’ns pots riure de espacio 1999,això si au que no quedaria tranquil•la la Gea... avui tocaven matins de reunions, amb un somriure he descobert que tot i els segles les cosses no han canviat tant, poden vendre la moto que les decisions són compartides, o consensuades, que tothom hi té a dir, que les opinions com les idees i les merdes són lliures i individuals, poden inventar-se mots com empowering (que no entenc aquesta mania de fer mots anglesos per dir allò que es pot dir amb mots natius), però al final, tot passa per un embut i és un de sol qui pren la decisió, com deia aquell “Dividir es perdre, i unir en molts cassos també, si unim perdem la diversitat i si diversifiquem perdem la força que dóna la unitat...”, i avui era dia de decisions, així que després d’escoltar els consells, de donar les gràcies i acomiadar a la panda de gurus de torn ens hem quedat sols, forces menys dels que hem començat, tan pocs que la sala que feia uns minuts estava plena de gent i on un tenia la sensació que acabaria per ofegar-se, ara era un espai infinit pels presents, al final cadascú s’ha assegut on li ha rotat i s’ha pres uns segons de descans, m’ha fet gràcia veure com aquell qui decidia es prenia el seu temps jugant amb la situació, finalment s’ha pronunciat, els allí presents estiguessin o no d’acord senzillament han acatat la seva decisió, segles fa ja de la frase “Roma locuta, causa finita” i encara és plenament vigent... un cop han marxat tots, el que havia parlat se m’ha acostat: “No sé perquè pago a tanta gent si al final sempre prenc jo les decisions...”, no he pogut evitar deixar escapar un somriure “Preferiries pagar menys i que altres decidissin per tu?”, ell ha explotat amb una rialla mentre m’agafava de l’espatlla i m’acompanyava al seu despatx “Saps, possiblement siguis millor bufó que no pas treballador... i recorda que els bufons sempre cauen després del senyor....” poc m’importen les seves paraules, suposo que qui té poder i poca gràcia ha d’actuar d’aquesta manera, però en el fons sap que sent bufó o no, no deixo de ser un senzill mercenari, amb forces capes de pintura en el seu escut, tantes que ja no recordo ni el color ni l’escut heràldic originari que defensava, els homes van i venen i els vampirs senzillament els hem d’aguantar, perquè tothom sap que amb el menjar no s’hi juga...