entrada 468 (any 2)

Tot fent parada i fonda com diria un amic meu cada cop que va a una festa plena d’humans xaxipirulis, he revisat els blogs que llegeixo i he descobert com gent a qui seguia m’estan alliberant d’aquesta feina pel senzill fet que fa temps que no diuen (escriuen) res, ara parafrasejant a un altre blocaire podria dir: “Fills de puta, no em feu perdre més el temps, cabrons!”, i penseu que algú que té l’eternitat per endavant té força temps, i fins i tot temps per perdre, així que des d’aquest espai vull ressuscitar la campanya “No ho facis, ell no ho faria!”, que ara ben bé no recordo si era pels pares que abandonaven els seus fills en un xiquipark, o els que abandonaven els seus grans en una benzinera o pels fills de puta que deixaven els seus gossos en qualsevol carretera… doncs bé, recordeu-ho: “No ho feu, ells no ho farien!”, no podeu començar un blog i deixar-lo així, sense més, penseu que ell mai ho faria i està lleig molt lleig, i si ho feu, ja us podeu preparar a dormir amb un ull obert, perquè qualsevol dia us saltarà al coll com un vulgar vampir (que no sabeu la mala llet que gasten)… ahir també vaig escoltat un debat d’aquells que es fan per tal que uns pocs s’exhibeixin davant de forces altres, i demostrin que encara hi ha tipus més intel·ligent que d’altres, doncs bé, en el debat es preguntava fins quan els pares són responsables dels seus fills, i de tan en tan anaven deixant entrar les opinions dels mongos que ho escoltaven i a més es creien amb part de la veritat… després d’escoltar-los i sense deixar dret a rèplica aprofitaven per anar desmuntant les idees d’aquells pobres downies i tornaven a atacar amb les seves, de fet la pregunta era força senzilla, vaja tal com jo ho vec, i amb els segles que he compartit espai amb els humans podria dir que: els pares són responsables dels actes dels seus fills, fins que decideixen que ja no volen assumir més les conseqüències d’aquests actes, de fet ara ho tenen fàcil, perquè com la majoria de les vegades els actes del joputesinfantils no tenen conseqüències tots contents, però si davant un acte del nen li preguntessin al pare: “Eps mestre, triï o vostè se’n va a la garjola o hi enviem al nano…”, ens sorprendia veure com en poc temps la taxa de cabronetsimpertinents per habitant disminuiria de forma increïble…