entrada 466 (any 2)

Ahir va ser un d’aquells dies amb matins surrealistes, estava al despatx quan em van trucar, al aixecar el telèfon vaig escoltar el riure d’un company qui senzillament em va dir: “Va, et dono el regal matiner...” i va penjar, així, sense avisar ni res amb un parell de collons, de sobte una explosió de paraules em van atacar des de l’aparell, vaig trigar un xic per adequar el volum de la meva orella a aquell tsunami d’ones sonores, “Em dic P.M. i truco de l’associació de dones”, de Puta Mare vaig pensar, hi va haver un silenci, suposo que ella esperava que jo m’identifiqués, però com que encara no era un pres de guerra vaig gaudir de la meva llibertat per tal de quedar-me en silenci, i a més, ni el meu nom, ni el lloc que ocupo pensava que importés massa... “I?, que hem fet ara?”, “Vol dir que és la persona amb qui he de parlar?” “Per no saber el que hem fet sense saber, i que si ho haguéssim sabut no ho hauríem fet (o si...)?”, un altre silenci indicant el nivell intel•lectual o d’esquizofrènia de la meva interlocutora, tenen tendència a ser curtetes o a creure que tot es diu amb segones i en contra d’elles, vaig escoltar com agafava aire i seguia “Vostès van publicar un anunci on buscaven una administrativa?”, i heus ací que vaig dubtar un xic, collons trucava per buscar feina? “Si, si, així és” i aleshores una nova explosió verbal “I no veu on està l’error?” “Hem fet alguna falta d’ortografia?” “Mare de Deu!, com es pot ser tan mesquí, que es pensa que les administratives només poden ser dones?”, aiii caraiiii “acabasemosss” com deia aquell... ja havíem arribat la quit de la qüestió, però es clar la conversa era divertida, així que vaig seguir “Bé, suposo que les transexuals i els transvestits també ho poden ser...”, un altre silenci i aquest cop vaig apartar a temps l’auricular davant l’explosió d’incontinència verbal, després d’un breu silenci vaig continuar “Miri, era una broma... entenc l’error que vam cometre, hauríem d’haver publicat l’anunci dient que cercàvem un administratiu/va, titulat/da, coneixedor/a... i miri li ben asseguro que en els propers seguirem el seus suggeriments...”, després d’un silenci on l’eriça cabrejada deuria valorar si havia aconseguit el que buscava vaig seguir “A més, sentim profundament si les hem molestat, no era la nostra intenció...” podia sentir com la tipa s’anava inflant i inflant amb la victòria, segurament se li podria lligar un cordillet al turmell i treure-la a passejar com si d’un globus es tractés, així que amb la victòria a la mà va dir “Perdoni, i ja que parlàvem de la feina, és que tinc una filla...” i aleshores ja no he pogut més “És jove i maca?, té parella?” i he penjat, dient a la secretària que no em passés cap trucada més mentre reia tot sol observant el bamboleig dels seus malucs al caminar, estava segur que cap noi per molt capaç que fos de parlar idiomes i escriure sense faltes seria incapaç de caminar d’aquella manera, i aleshores he recordat la darrera campanya antitabac francesa, en aquesta (de fet crec que ja l’han prohibit), es veia un jove i una jove (no sigui que em tornin a trucar), que estaven davant un tipus en posició de mamar-li la polla amb una cigarreta als llavis, bé, trobo bé lo del noi i la noia (igualtat i paritat en mamar polles i vicis), ara bé, no entenc com les erices cabrejades no han aixecat la veu per dir que si som justos, també hi hauria d’haver cartells amb la mateixa foto del noi i la noia per agenollats davant una dona en posició de menjar-li el cony, veieu això si que seria paritat i igualtat...