entrada 465 (any 2)

Avui estava fent un cafè amb un tipus que es guanya la vida robant les imatges i els actes dels altres, vaja que és tot un fotògraf, com ell diu “Sóc un fotògraf quan robo imatges i no em paguen per fer-ho, la resta del temps em prostitueixo intentant trobar el poc de bo que té la gent que em paga…”… i aleshores com acostuma a fer des de ja fa alguns anys ha recitat el que estic cansat d’escoltar-li…
Look,
if you had one shot,
one opportunity
To seize everything you ever wanted
In one moment
Would you capture it or just let it slip
“Ja veus, la meva vida es resumeix en aquestes senzilles frases, una sola oportunitat per obtenir i aconseguir allò que el client vol, i en aquell precís moment sempre em qüestiono si disparar la càmera o no, perquè moltes vegades no trec a la persona en sí, sinó senzillament allò que ell vol que es vegi de si mateixa… però mira, burros són els altres si es creuen el que veuen…”, en això li dono tota la raó del mon, quants no han estat enganyats per un foto feta en el millor moment, i ja sé sap, la naturalesa humana només tendeix a la decadència i mai es serà millor del que s’ha estat… avui parlàvem del nou fenomen que sembla escandalitzar als humans, i que no és cap altre que el tema de la violència infantil, i no puc més que fotre’m un fart de riure preguntant-me com collons us podeu escandalitzar del que fan els brivalls sinó cal més que us mireu vosaltres i els vostres actes que feu i repetiu sense cap mena de remordiment, els adults i adúlters, de fet amb la perspectiva que em donen els segles us puc assegurar que els infants sempre han estat una colla de cabrons fillsdeputa, el que passa és que fins fa poc s’havia d’avaluar si fer o no una trastada davant la possibilitat que t’enxampessin i haguessis de passar pel càstig del pare o la mare de torn i a més, de qui ho creiés oportú, i és clar, davant la possibilitat d’anar a dormir calent un s’ho pensava, ara bé, des del dia que se’ls hi va dir a aquests aprenents de gremlin que podien fer el que els hi rotés pels collons o la vagina (que a elles també cal donar-lis de menjar a part), i que en cas que els hi diguessin res no tenien més que fer una rabieta i acusar als pares o qui fos de maltractament perquè a ells no se’ls hi podia ni tocar un pel, doncs res ja heu obert de nou la caixa de Pandora i en aquesta ocasió ni l’esperança hi ha quedat en el fons, personalment crec que una forma de parar-ho en sec és amb una sentència exemplaritzant i que es torni a posar de moda la màxima de Napoleó: “La gent només es mou per dos forces, la por i l’odi….”, perquè creieu-me quan us dic que l’educació només funciona per aquells que són educables, i per la resta no deixa de ser una pluja que els hi dura el que el sol de la vida fàcil triga en secar, i els valors que els hi voleu donar i imposar moltes vegades no són els que ells volen i desitgen, i aleshores? Qui és el pare guapo que agafa al monstre i li diu: “Pels meus collons passaràs per aquí…”, res!, és més fàcil culpar al sistema educatiu, aquest als pares i aquests per defensar-se als mitjans i la televisió, i al final com deia aquell, “Quan tothom té culpa, el millor es concloure que ningú la té, i tots contents”; ahir vaig llegir una història d’un dels visitants del blog qui parlava sobre els vampirs, i em va fer gràcia que ens apliqués els mateixos desitjos, anhels i debilitats que als humans, de fet utilitzava el vostre llenguatge per definir el que pensem, i sento dir-vos que res més enllà de la realitat, només aquells de nosaltres que han estat incapaços d’entendre el que són podrien actuar (i no sempre) com es describia, de fet no cal més que tanqueu els ulls i penseu un sol instant (si podeu) que porteu segles damunt d’aquesta merda que algú nomena terra, i que heu vist com pandilles de subnormals amb el temps comptat s’han dedicat a fer les tonteries més grans que us pogueu imaginar, i com aquelles civilitzacions i reis que havien de ser eterns han anat caient un rere l’altre i han estat incapaços d’aprendre la lliçó, de com a cada desig de ser etern ha esdevingut la realitat de que tots morireu, i aleshores obriu els ulls i mireu el que us envolta saben que tot pot ser vostre i que no heu de témer res, i òbviament oblideu les vostres estúpides necessitats humanes, serà aleshores quan hauríeu de pensar (si podeu) en el que teniu davant, i segurament en aquell instant i per un moment no més llarg que la vostra respiració podreu entreveure com aquell qui mira per una escletxa d’una porta tal com nosaltres veiem el mon…

Easy on the eyes
Uneasy on the heart
Sew my wrists shut
Sew my wrists shut
With hope straight into the light shining bright
I dare you to dream this
And I dare you to dream this gone
What I want to know is which makes you smile less

Here's to the pain
The light of the oncoming train
Come on
Ode to solitude in chains
Here's to the pain as always heaven in flames
Bleeding ode to solitude in chains

Map the scars of a heart bruised and torn
Loosen the noose love
Loosen the noose with love
What I want to know is why you keep my hanging

Here's to the pain
the light of the oncoming train
Come on
ode to solitude in chains
Here's to the pain as always heaven in flames
Bleeding ode to solitude in chains

If I should fail (and I will) to stay
Remember not to forget this feeling you have
I've failed
Please pretend it never happened baby

Here's to the pain
the light of the oncoming train
Come on
ode to solitude in chains
Here's to the pain as always heaven in flames
Bleeding ode to solitude in chains

Here's to the pain
the light of the oncoming train
Come on
ode to solitude in chains
Here's to the pain as always heaven in flames
Bleeding ode to solitude in chains

Ode to solitude
Ode to solitude
Ode to solitude
Ode to solitude

Cançó…