entrada 463 (any 2)

Avui ha tocat esmorzar social, i mireu que quan m’han vingut a buscar aquest matí ja m’ho he olorat que hi havia un tuf de traïció en els somriures dels que han passat per casa, ha estat entrar a la cafeteria i descobrir que hi havia forces més persones de les que esperava trobar i que ja hi havia organitzada una conversa força animada, m’ha fet gràcia com després d’explicar els seus problemes tothom orientava les opinions no pas pel benefici global sinó pel seu benefici personal i com a resposta a les necessitats que tenien individualment, ha estat tot un espectacle veure la perversió que es poden donar a certs conceptes i com qualsevol cosa que es digui mai té una interpretació única, escoltant-los he recordat un dels blogs que llegeixo, de fet l’escriptora es queixava de que les pelis porno eren filmades únicament pensant en el públic masculí i posava com exemple les escenes lèsbiques, doncs bé, ara sembla que hi ha un festival de porno per a dones (i que consti que no hi tinc res a dir), però elles mateixes diuen que les pel•lícules que filmen estan dedicades només a dones i que ho fan conscientment, i la pregunta seria: Si tan malament està que el porno només s’orienti al públic masculí, no seria igual de dolent que ara s’orienti només al femení?, o tornem a allò de: Putejades que fa que estem, ara ens toca putejar als altres... senzillament crec que les necessitats visuals d’homes i dones són força diferents com ho són també per la gran majoria de les pel•lícules vigents, i per això la gent o bé li encanta la de green zone o la de “en terra hostil”... i quan ja anava pel segon cafè un ha començat a criticar la corrupció existent... i aquí que no he pogut més que somriure obertament, la gent il•lusa creu que la gent amb certes feines són bones per tenir aquesta feina, així doncs tots els polis són bons pel fet de ser policies... i no volen (davant la idea a que això porta), creure que com en tota professió hi ha els que tenen dedicació i els que senzillament tenen aquesta professió per necessitat, i que aquests darrers sempre valoraran més cobrir les seves necessitats que no pas les dels altres, i poc se’ls hi pot criticar ja que senzillament fan allò que millors se’ls hi dóna i allò que molts altres farien sinó fossin una colla de cagats, als que la por del que pot passar sempre és major que el plaer del que es pot obtenir... i com deia un conegut meu: “Si covard jo, millor que covards tots... i els valents morts”